"He vist parts il·luminats només amb la llanterna d'un Nokia"

Joan Vives Tomas
Gerent de l'Institut de Recerca Biomèdica de Lleida
Alumni Màster en Economia de la Salut i el Medicament (2009-2011)

-

Després de 16 anys d'experiència en la gestió d'instituts de recerca biomèdica a Europa i l'Àfrica, Vives és nomenat gerent de l'IRB de Lleida

Joan Vives Tomas

Per què vas escollir dedicar la teva vida professional a la gestió en l'àmbit biomèdic?

Joan Vives Tomas (J.V.T.): Bona pregunta! M'hi va portar de la mà l'Anna, la meva dona. Jo vaig començar la meva vida professional al sector de l'automòbil, com a gerent d'una fàbrica a Newcastle, al nord d'Anglaterra. L'Anna feia el seu doctorat en virus respiratori sincical a cavall entre Moçambic i Barcelona i va venir a viure amb mi a Anglaterra amb la condició que jo l'acompanyés després a viure a Moçambic. Jo, és clar, vaig dir que sí.

Un bon dia, l'any 2004, vaig agafar l'excedència de l'empresa on treballava i vaig anar a fer de gerent del Centre de Recerca en Salut de Manhiça que gestionava la Fundació Clínic per la Recerca Biomèdica. Des de llavors, la gestió de la recerca ha estat la meva passió.

Quines són les principals diferències en l'impacte de la recerca biomèdica a Europa i l'Àfrica? Què podem aprendre del continent africà?

J.V.T.: Fins fa no massa, hauria trobat moltes diferències i respondre a aquesta pregunta m'hauria ocupat un parell de pàgines. Creia que a l'Àfrica hi havia més immediatesa en la translació de la recerca que no pas a Europa i que, com a professional, m'era més fàcil adonar-me de l'impacte que la intervenció que fèiem tenia en la població. Per exemple, he viscut la introducció dels antiretrovirals a llocs on hi havia un 25% de prevalença del VIH; l'epidèmia d'Ebola a l'Àfrica occidental o, sense anar més lluny, he vist parts amb només amb la llum d'un Nokia d'aquells antics que tenien una llanterna.

La covid-19 ens ha fet veure com és de necessària la recerca i ens ha fet valorar els nostres sistemes de salut

Durant els 14 anys que he estat a l'Àfrica he pogut veure de primera mà els resultats d'implementar intervencions de recerca i com alguns indicadors de salut han anat millorant. La covid-19, però, m'ha canviat aquesta percepció. La resposta que el món de la recerca ha donat a la pandèmia ens ha fet veure, també a Europa, la immediatesa de l'impacte que aquesta té en les nostres vides i com és d'important continuar generant coneixement. Pensàvem que les epidèmies per malalties infeccioses eren cosa del passat i ara ens hem adonat que devastadores poden arribar a ser i el mal que poden fer a les nostres vides. Suposo que la covid-19 ens ha fet veure com n'és de necessària la recerca i ens ha fet valorar els nostres sistemes de salut.

Què podem aprendre de l'Àfrica? La força que ens pot donar un teixit social fort. La societat africana està acostumada a crisis epidèmiques cícliques en entorns on no arriba cap suport per part de l'Estat i ha construït la seva resiliència basada en els lligams familiars i el veïnatge. No estàs sol. Sempre hi ha algú que estarà per tu, encara que només sigui per compartir l'ombra d'un arbre o un got d'aigua. D'alguna manera hem de poder portar aquest esperit a la nostra societat. Sobretot ara que la covid-19 ens aïlla tant.

Quin tipus d'impacte social creus que es pot generar des d'un centre com l'Institut de Recerca Biomèdica de Lleida?

J.V.T.: El mateix que es pot generar a qualsevol altre lloc. La recerca passa allà on hi ha una pregunta a respondre i recursos per fer-ho. Els resultats de la recerca, un cop publicats, són de tothom. La producció científica de Lleida té indicadors de qualitat que estan entre els més elevats de Catalunya (publicacions dels resultats científics en revistes peer review del primer quartil del seu camp, per exemple).

Ara bé, és cert que l'IRB Lleida està situat, com bé diu el seu nom, a Lleida, i només això ja el fa especial. L'IRB Lleida no només genera resultats de recerca que milloren l'atenció dels pacients dels hospitals lleidatans com l'Hospital Universitari Arnau de Vilanova, sinó de qualsevol altre hospital del país. Juntament amb la Universitat de Lleida i diverses institucions acadèmiques, l'IRB de Lleida genera activitat econòmica dins del sector biomèdic i ofereix treball de qualitat per a joves a una regió on fa molta falta.

L'IRB Lleida té un paper central en la recerca biomèdica del país i és cabdal per entendre qui som com a país i quin és el país que volem

L'IRB Lleida també enriqueix la diversitat de punts de mira a l'hora de fer recerca al país. Dins el mapa mental de molta gent som perifèrics, però el nostre paper és central al paisatge de recerca biomèdica del país, i el que és més important, som cabdals a l'hora d'entendre qui som com a país i quin és el país que volem.

Què et van aportar professionalment els estudis del Màster en Economia de la Salut i Farmacoeconomia de la UPF Barcelona School of Management?

J.V.T.: Coneixement. Tenir accés a noves eines per analitzar problemes pràctics. Jo diria que m'ha professionalitzat, m'ha ajudat a definir millor què i qui sóc com a professional.

En termes més pràctics, coneixement sobre la gestió d'assajos clínics i, des del punt de vista de la gestió, definició d'estructures de costos dins del sector, eines per prendre decisions, per decidir inversions valorant tant components de cost d'oportunitat com d'alineament estratègic. En fi, un bé de Déu d'eines que puc fer servir quan les necessito.