L'efecte Kamala

Silvia Cóppulo


Sílvia Cóppulo

Professora del Màster en Direcció i Gestió de Recursos Humans de la UPF-BSM
Directora de l'Observatori de Lideratge en l'Empresa

-

La vicepresidenta americana va néixer a Oakland i la van educar per parlar poc d'ella mateixa; semblaria propi d'una persona (especialment en una dona) enduta per la vanitat i el narcisisme

Kamala Harris

Kamala Harris il·lusiona. Al seu Twitter es presenta, a més de com a vicepresidenta electa dels Estats Units, com a senadora, esposa, momala, tieta i lluitadora per les persones. Molala, un mix entre mom (mama) i Kamala; una forma enginyosa i dolça de definir qui és per als fills del seu marit, ella, que va mantenir-se soltera fins als 50 anys. Ara en té 56. Amb un she/her com a últimes paraules de la seva presentació, evidencia la voluntat de fer constar que les dones hi són i s'hi compti.

En les primeres aparicions públiques després de la victòria, lidera, aglutina i, amb un somriure ferm, comença a cosir una societat partida en dos. Soc la primera, però no voldré ser l'última, diu, obrint pas a altres dones que, com ella, trenquen sostres de vidre. És la primera vicepresidenta i alhora la primera persona no blanca en ocupar el càrrec. Generosa, recorda totes aquelles que l'han precedit en la lluita contra el racisme i la desigualtat. De seguida va escriure un tuit dedicat a la memòria de la mare, Shyyamla Golapan Harris, i a totes les generacions de dones negres que han cregut profundament en una Amèrica, on un moment com aquest seria possible. El pare, Donald Harris, professor a Standford, va néixer a Jamaica. La mare, al sud de l'Índia. Quan els seus pares es van divorciar -Kamala tenia set anys i la seva germana, cinc- van passar a ser conegudes com les filles de la Shyyamla, una investigadora de càncer de pit.

La vicepresidenta americana va néixer a Oakland (Califòrnia) i la van educar per parlar poc d'ella mateixa; semblaria propi d'una persona (especialment en una dona) enduta per la vanitat i el narcisisme. És clar que, també de la mare ha après que, si no vols que ningú et defineixi, fes-ho tu mateixa. Primera fiscal general del seu Estat, es va educar a Berkeley, una universitat avantguardista, que lluitava pels drets civils de les minories.

Kamala Harris sap reivindicar i actua. Quan cal, amb fermesa incorporant-hi suavitat. La vam veure abaixar el to, parlar a poc a poc, afegint-hi decisió mentre eixamplava els llavis, quan en un debat electoral va recordar a l'exvicepresident Mike Pence -que no parava d'interrompre la-: senyor vicepresident, estic parlant jo. El gest de sorpresa i incredulitat de Pence expressava fins a quin punt n'és d'inconscient i permissiu no atorgar a les dones -per brillants que siguin- el mateix dret a ocupar temps i espais que els homes -per poc brillants que siguin.

Orgullosa de ser negra, no pensa demanar perdó als que no ho entenguin. Fins i tot al mateix Joe Biden -ara president electe- li va retreure haver treballat amb senadors que donaven suport a la segregació racial oposant-se a la integració en els col·legis. Els nens blancs anaven en autobusos diferents dels de les nens negres, i ella era una d'aquelles nenes negres, li va etzibar en un debat quan tots dos lluitaven per la candidatura demòcrata. Però Biden ha tingut vista. Coneixedor de les seves virtuts (és empàtic, respectuós, dialogant i ponderat), però també de les seves debilitats (no té una personalitat potent, no aixeca passions, ni es percep com un líder nat, sinó com un bon gestor, i té una edat molt avançada -77 anys), ha escollit una dona que ja li ha aportat majoritàriament el vot femení, el dels joves i el de les minories. Haver estat el vicepresident d'Obama, li ha servit també per ser el favorit entre els afroamericans. Que al mes de maig un policia posés la cama al coll de George Floyd fins a ofegar-lo, ha provocat moltíssimes protestes antiracials, on Harris també hi ha participat. Biden i Harris, de bracet cap a la Casa Blanca.

Somio i veig la Kamala Harris com a candidata. Voldria que a ell li fos impossible derrotar-la. Ella ja és un referent. M'agrada Kamala

Però no ens enganyem. Europa respira alleugerida amb la victòria dels demòcrates, o més exactament amb la derrota de Trump. Un home amb una personalitat excessiva, masclista, narcisista, racista, manipuladora, grollera, mal educada, mentidera, etc., però excel·lent en intuïció, capacitat de prendre decisions, visió i comunicació. Per a mi, la pregunta no és què ni qui, sinó per què. Per què gairebé la meitat del poble nord-americà ha votat Trump, aquest cop encara més que fa quatre anys, havent-lo conegut? La resposta novament ve dels que se senten exclosos del sistema, dels que no confien en les institucions i el suposat ordre -que amaga també favors i corrupció-, dels que s'informen per les xarxes i no pels mitjans de comunicació i dels espectadors de shows escombraries, on ser groller i humiliar cotitzen a l'alça.

La cultura requereix esforços i determinació per poder-la assumir, gaudir-ne i atorgar-li valor personal i social. Però és la millor proposta per fer créixer la democràcia i la humanitat. Trump utilitzava un sistema democràtic per introduir-hi fórmules dictatorials. Molts ciutadans eludien la responsabilitat pròpia cedint-la al lliure albir del líder, per histriònic que fos.

Donald Trump pot voler tornar el 2024. Somio i veig la Kamala Harris com a candidata. Voldria que a ell li fos impossible derrotar-la. Ella ja és un referent. M'agrada Kamala.

.