Les eleccions de la pandèmia


Carles Pont

Carles Pont
Director del Màster en Comunicació Política i Institucional UPF-BSM

-

Poden haver-hi variables que alterin els resultats finals com, per exemple, una més alta abstenció i un increment del vot per correu. Però el factor que pot modificar majories serà la gestió de la pandèmia

eleccions pandèmia

Les eleccions al Parlament de Catalunya tenen data d'aquí a aproximadament tres mesos, el 14 de febrer de 2021. La convocatòria s'esdevindrà només si la Covid-19 ho permet i la situació epidemiològica no empitjora. Si les restriccions son severes, es dibuixen dos escenaris amb conseqüències incertes. Que s'ajornin els comicis, tal com va passar al País Basc i Galícia, o que es mantinguin amb estrictes mesures de seguretat. Situats en aquest darrer punt, hi pot haver variables importants que poden alterar els resultats finals. Per exemple, una més alta abstenció i un increment important del vot per correu. Però, el factor que pot modificar majories serà la gestió de la pandèmia

Entre l'èpica i el possibilisme

Els partits de l'àmbit independentista han quedat enquadrats en un marc mental que només té dues cares: el possibilisme d'ampliar la base i l'èpica de la independència. Aquesta anàlisi aguantava tots els embats possibles fins que va arribar el coronavirus, la primavera d'enguany. A partir d'aquest moment, els ciutadans hi sumen un nou vector més important encara: la gestió pandèmica. Hi comencen a haver indicadors demoscòpics que alerten que el desgast en l'administració d'aquesta segona onada de la Covid-19 és sever per al govern espanyol, però també per al català. Els ciutadans comencen a castigar la divisió del govern de la Generalitat per les decisions de tancaments perimetrals i sectorials i, sobretot, per la percepció que un mateix govern diu coses diferents en funció de si el conseller és de Junts per Catalunya (JxCat) o d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). 

Vox, el nou protagonista

En el flanc de les opcions unionistes o constitucionalistes, s'espera una forta sacsejada. La primera formació de l'arc parlamentari català, Ciutadans (Cs), podria dividir per dos el nombre actual de votants segons totes les enquestes. El Partit Popular Català (PPC), que a Catalunya sempre ha obtingut resultats discrets, els sondejos li auguren uns resultats de com a molt set diputats. Ara en té quatre. 

El Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), en canvi, sí que pot esperar una bona collita de vots, més i tot que en les anteriors eleccions. Tanmateix, ha de fiar els seus escons a la voluntat dels altres, especialment d'ERC, per tenir opcions de governar i formar un tripartit amb En Comú Podem (CatECP). En cas contrari, novament, passarà uns anys més a l'oposició. Pel que fa als Comuns, probablement serà la formació amb menys moviments d'escons i repetirà els seus resultats entorn de 10 diputats. 

Hi comencen a haver indicadors demoscòpics que alerten que el desgast en l'administració d'aquesta segona onada de la Covid-19 és sever per al govern espanyol, però també per al català

Però el que suposarà un autèntic moviment sísmic en la política catalana és, si es confirmés, l'entrada parlamentària de VOX. Segons la majoria de sondejos podria obtenir una representació entorn de 5 diputats, però per a la formació seria celebrat com una gran victòria. A més, els representants d'aquest partit podrien atiar el foc en temes que ajudarien a amplificar el focus mediàtic de l'escena catalana a escala estatal. 

Finalment, la CUP té possibilitats de recuperar part del terreny perdut a les eleccions del 21 de desembre del 2017. Les enquestes la situen en una forquilla d'entre 6 i 8 escons. 

Així doncs, què és el que pot canviar l'ordre de les coses? La resposta la tenim en la pandèmia. Quan es planifica una campanya electoral, la comunicació política recomana treballar el segment de votants fràgils –els que un partit pot perdre– i els potencials –els que pot guanyar. Però avui aquests marges son petits i agreujats per la crisi de la Covid-19 per als partits polítics al Govern, però també per als de l'oposició. 

Pel que fa al Govern, al nostre entendre, els temes que es tractaran a la campanya (issues) ja no només estaran relacionats amb el grau de sobirania de Catalunya, sinó, i sobretot, amb la gestió del coronavirus. I aquí, en cas de no corregir el rumb, les gesticulacions de les formacions de govern (JxCat i ERC), amb una forta divisió interna i una atomització de missatges, acabarà restant votants als dos partits. Els damnificats per la pandèmia també son persones votants de les dues formacions, ja que la majoria de ciutadans no filaran tan prim com per decidir si vota un partit o un altre en funció de la conselleria que ostenta. 

Gestionar bé, comunicar millor

La gestió comunicativa de les crisis tenen molts models amb fases similars i noms diferents. Aquí us plantegem un que pot ajudar a entendre on som i d'on venim. La primera fase que planteja el nostre model és la negació. Recordarem que els governs occidentals, també el català i l'espanyol, van argumentar al gener i febrer de 2020 que era difícil que la crisi de la Covid arribés a Europa amb els nivells d'afectació de la Xina. Van negar la gravetat de la pandèmia. 

La segona fase és la del col·lapse, la situació de shock. Aquesta es va esdevenir durant els mesos de confinament, quan els ciutadans van acceptar totes les mesures preses pels governants amb la finalitat d'aturar el virus i la seva mortalitat. 

La gestió de la Covid-19 dels tres pròxims mesos serà la que decidirà si els resultats electorals seran com es plantegen als sondejos o, ben al contrari, passaran factura a gran part de l'arc parlamentari català

La darrera fase del model és la de la racionalització, on som avui. Si hi ha èxit a la segona fase, es pot recuperar la situació, si no, entrem en una nova crisi. Que cadascú jutgi l'èxit de la segona fase, però el que es detecta en aquesta tardor és un cert cansament de la població i una exigència cap a la competència i el bon govern. 

Les solucions a la gestió governamental de la crisi de la Covid-19 no son simples ni senzilles, cal dir-ho, però la instauració d'algunes variables estratègiques de segur que millorarien la imatge dels governants. Ens permetem plantejar-ne només tres:

  • Competència: les decisions que es prenen han d'estar ben planificades i executades. La societat pateix la incertesa del moment excepcional i diposita en les institucions la confiança perduda. El grau de competència dels governants es mesura per la percepció dels encerts en, per exemple, les mesures que una institució pren per sortir de la crisi. 
  • Unitat: un dels problemes més importants de tots els governs és saber mantenir les contradiccions, els matisos i les veus discrepants. Aquest és un repte especialment difícil en governs de coalició. El desgast de la desunió perjudica tothom. 
  • Comunicació: Comunicar bé ajuda a millorar la percepció de la gestió que els governs fan de la crisi, però si no s'acompanya de competència i unitat, difícilment canviarà allò que pensen els ciutadans. Per tant, la bona comunicació política és l'element que delimitarà les costures per on els partits del govern poden perdre més suports i pot ajudar, ben gestionat, els partits de l'oposició a millorar les opcions de vot posant en evidència les mancances dels que governen la crisi. Per tal que hi hagi una bona comunicació cal claredat expositiva, evitar les contradiccions i portaveus experts. 

Les eleccions del 14 de febrer, per tant, serviran per aclarir qui ostenta l'hegemonia del sobiranisme, és a dir, ERC o JxCat, però també poden ajudar a segellar l'aliança que es dibuixa des de fa uns mesos i que s'ha refermat amb el sí als pressupostos de l'Estat, entre PSOE, Podemos i ERC. Aquests escenaris tenen múltiples variables, com ja s'ha dit, però serà, al nostre entendre, la gestió de la Covid-19 dels tres pròxims mesos la que decidirà si els resultats electorals seran com plantegen els sondejos o, ben al contrari, el càstig contra els governants, però, en general, contra la classe política, passarà factura a gran part de l'arc parlamentari català. 

.