Xarxes socials i 14-F: l'excepcionalitat és rutina a la política catalana

Guillem Suau
Coordinador acadèmic del Màster en Comunicació Política i Institucional

 

-

Les plataformes socials cobren més rellevància en l'escenari actual: el seu ús serà l'única forma efectiva i segura d'interconnectar a polítics i ciutadans sense haver de dependre de la intermediació periodística

Després de més d'un any des que el primer cas de covid-19 es detectés a l'Estat i onze mesos després que el govern apliqués les primeres restriccions a causa de la pandèmia, en un context d'augment diari de casos i iniciant una campanya de vacunació que no avança al ritme esperat, Catalunya s'enfronta per decisió del Tribunal Superior de Justícia (TSJC) a la seva campanya electoral més atípica. L'excepcionalitat de la situació supera, fins i tot, la campanya del 2017 quan part dels candidats electorals es trobaven a la presó a conseqüència del procés independentista.

En aquest context de restriccions de mobilitat i aforament, encara que algunes s'han relaxat durant la campanya, les xarxes socials i els serveis de vídeo en directe com ara YouTube o Twitch poden servir com a canal efectiu de comunicació entre els partits polítics i la ciutadania. L'ús d'aquestes plataformes en l'àmbit de la política catalana no és nou: el 2017 es va constatar que Twitter era la plataforma social que atorgava més rendiment per publicació, és a dir, generava més "m'agrada", comparticions i comentaris a tots els candidats amb excepció de Carles Puigdemont, que generava millor rendiment a Facebook.

Des de la campanya electoral catalana de 2012, l'ús de les plataformes socials com a canals de comunicació política ha experimentat un augment constant que ha tingut com a conseqüència més dedicació i professionalització d'aquest tipus de comunicació. Tant és així que, els partits polítics –com també les institucions públiques– han esdevingut dipositaris i emissors de la informació, relegant-ne als mitjans de comunicació el rol de verificadors. Aquesta sobreexposició mediàtica ha desvirtuat la política fins al punt que els polítics donen més importància a la comunicació i el màrqueting polític que a la gestió de la cosa pública.

Només el temps dirà si aconsegueixen innovar, sorprendre i atraure a nous votants amb aquests usos o si, per contra, només apareixeran més, però no millor, als nostres timelines

En escenaris electorals anteriors, l'estratègia de comunicació dels partits i candidats a les plataformes socials estava supeditada a una estratègia de comunicació global, és a dir, els missatges difosos a través de social media havien de ser coherents amb el to i el missatge global de campanya distribuït als mitjans de comunicació 'tradicionals' i als actes electorals. De fet, algunes formacions polítiques utilitzaven fonamentalment les plataformes socials com a simples amplificadors dels seus missatges emesos per altres canals de comunicació. No obstant això, en l'actual context electoral, la comunicació a xarxes socials serà la principal via de difusió de missatges i, per tant, marcarà l'estratègia global de campanya.

A partir de l'observació de l'ús de les plataformes socials en anteriors campanyes electorals, i tenint en compte les necessitats comunicatives generades per la situació de pandèmia, procurarem establir una aproximació als principals usos que els partits i candidates i candidats electorals faran dels social media.

Twitter, la plataforma més utilitzada en contextos electorals

El servei de microblogging de Twitter és per les seves característiques, senzillesa d'ús, alta capacitat de viralització de continguts i horitzontalitat de les comunicacions, així com pel públic objectiu que es troba a la plataforma, perfils influents (acadèmics, periodistes, polítics...), la plataforma social més utilitzada pel sistema polític per comunicar-se amb la ciutadania.

El principal ús que s'espera que polític i candidats donin a aquesta plataforma és l'emissió de missatges crítics amb altres candidats o formacions polítics i missatges autopropagandístics. És a dir, missatges que informin sobre els streamings dels seus actes de campanya o les seves aparicions a mitjans de comunicació 'tradicionals'. Altres usos que també seran rellevants seran l'amplificació de missatges que hagin llançat a mitjans convencionals com, per exemple, als debats electorals i, en menor mesura, remarcar els valors del partit i exposar alguna proposta electoral.

En l'escenari actual amb què, a causa de la pandèmia, els ciutadans perdran capacitat d'interacció a peu de carrer amb els polítics, seria favorable que el sistema polític usés Twitter com a canal horitzontal i multidireccional de comunicació. És a dir, que a diferència de l'ús tradicional que hi han donat, interactuessin amb la ciutadania i donessin resposta als seus comentaris i preguntes. D'aquesta manera, estaran aprofitant el potencial comunicatiu de Twitter.

Instagram, la sensació de proximitat amb la ciutadania

Instagram és una plataforma eminentment visual en la qual la imatge és el nucli de l'experiència d'usuari i el text és un simple acompanyant de les fotografies i vídeos difosos. Aquesta plataforma acostuma a utilitzar-se per mostrar el 'backstage' de campanya i, per tant, mostrar al polític darrere els focus en un ambient més íntim i natural. Una de les claus és la sensació d'improvisació, de què la comunicació té aparença de diàleg espontani entre el polític i el ciutadà. Això ajuda a generar un vincle emocional amb l'electorat que, en definitiva, es pot traduir en una major mobilització d'aquest.

Aquesta plataforma serà més important que en campanyes anteriors, ja que aquesta proximitat que ofereix al ciutadà és molt important en un context d'aïllament social i d'actes de campanya virtuals com l'actual. No obstant això, el format de vídeos i imatges pre o post acte de campanya en què es mostrava el costat "íntim" del candidat s'haurà de redissenyar. Serà interessant veure què és el que plantegen les diferents formacions i candidatures amb aquesta plataforma.

Facebook, altaveu d'altres canals d'informació

Tot i ser la plataforma amb major nombre d'usuaris, el sistema polític, en general, no ha comunicat de manera eficient a Facebook. Actualment és una plataforma que perd l'atenció dels usuaris, ja que cada cop més hi passen menys temps i, per això, probablement els partits no hi donen excessiu protagonisme i utilitzen la plataforma com a amplificador dels seus missatges a altres mitjans.

Finalment, cal tenir en compte que, en comunicació política, com en altres àmbits, els Estats Units marcaran tendències que, posteriorment, seran acollides al món occidental. Plataformes com TikTok seran també destacades per atraure el votant jove mitjançant un contingut més distès i menys polititzat, proper al politainment. Serà interessant observar també si altres mitjans com els videojocs (Alicia Sánchez-Camacho ja en va dissenyar un per a la seva campanya de 2010) després de l'èxit de la partida en directe a Among Us d'Alexandria Ocasio-Cortez tindran el seu espai a la campanya electoral.

Si hi ha res segur és que en aquesta campanya marcada pel context de pandèmia, constatarem un auge en l'ús dels cibermitjans per part del sistema polític. Tanmateix, només el temps dirà si aconsegueixen innovar, sorprendre i atraure nous votants amb aquests usos o si, per contra, simplement apareixen més, però no millor, als nostres timelines.