El risc de les extrapolacions històriques: què ens ensenyen les NPI aplicades durant la grip espanyola?

La pandèmia de coronavirus ha colpejat tots els països del globus sense excepció. Tanmateix, atès que l'impacte ha estat més gran en uns que en altres, cada Estat ha enfocat des de diferents matisos la lluita contra la Covid-19. En els darrers mesos, la ciutadania ha experimentat un major control per part dels seus dirigents, que han anat adoptant mesures de control per frenar l'expansió del virus i, per tant, han aplicat intervencions de salut pública no farmacèutiques (NPI). Ara bé, quines conseqüències tindran aquestes intervencions sobre la salut i l'economia? Jaume Puig-Junoy, director del Màster Universitari Online en Economia de la Salut i del Medicament i del International Master on Health Economics and Pharmaeconomics, ambdós de la UPF Barcelona School of Management, va intentar respondre a aquesta pregunta durant una nova sessió del cicle de conferències online #RethinkingManagement sobre salut i economia.

"Nombrosos científics van alertar de l'arribada de fenòmens similars a la COVID-19", va admetre Puig-Junoy que, al mateix temps, va reconèixer que els economistes "hi havíem parat poca atenció". Encara que l'OMS va reportar que entre el 2011 i el 2018 es van registrar fins a 1483 brots epidèmics diferents en fins a 172 països, la literatura més propera sobre l'impacte de les intervencions de salut pública no farmacèutica ens traslladen fins a la grip espanyola de fa un segle. "Aleshores, la reducció del PIB va ser del 6% amb una ràpida recuperació posterior", va apuntar Puig-Junoy, que va recordar que l'economia de principis del segle XX estava menys interrelacionada i on "pesava més la manufactura que el sector serveis". En l'àmbit sanitari, la mortalitat va ser més elevada entre joves, de 18 a 40 anys, i sense malalties prèvies. Una situació que va suposar un sotrac devastador per a les economies domèstiques.

Malgrat les diferències entre la pandèmia de 1918 i la del 2020, el ponent va assegurar que la necessitat d'aplicar NPI com més aviat millor davant d'una pandèmia "ja la vam aprendre amb la grip espanyola: des de màscares quirúrgiques a mesures de distanciament social".

Ara bé, amb l'experiència de la pandèmia de 1918, quines conclusions ens ha aportat l'avaluació de l'impacte de les intervencions de salut pública no farmacològiques en la salut i l'economia? Segons va explicar Puig-Junoy, hi ha estudis que acrediten que aquelles ciutats estatunidenques que van implantar NPI combinades de manera ràpida van registrar una mortalitat menor durant la setmana del pic màxim que aquelles ciutats que no ho van fer. A més, en cap d'elles es va observar una segona onada d'augment de la mortalitat. En aquest sentit, la investigació indica que l'impacte de les NPI aplicades durant períodes limitats va ser positiu, tot i que moderat i, per tant, es conclou que "per reduir la mortalitat, les NPI han d'aplicar-se durant períodes de temps perllongats".

Al seu temps, cap intervenció no farmacològica aïllada va demostrar que, per si sola, tingués un efecte significatiu en la reducció de la mortalitat, sinó que s'evidenciava la necessitat de combinar diverses mesures. Una altra dada de rellevància: la mortalitat va augmentar de nou quan es van relaxar o enretirar les NPI. "Una ciutat amb un pic més baix durant la primera onada tenia un risc més gran de patir una segona onada després de relaxar les mesures", va reportar Puig-Junoy, d'acord amb els estudis consultats.

I què passa amb l'economia? Els estudis demostren que les intervencions de salut pública no farmacològiques van alleugerir les conseqüències econòmiques adverses a la pandèmia. En una primera investigació, s'observava que les ciutats van introduir NPI de manera ràpida i amb més durada van tenir un creixement de l'ocupació posterior a la pandèmia. No obstant això, un estudi posterior reestimava les dades i apuntava que, precisament aquelles ciutats que havien adoptat el 1918 mesures ràpides i intenses, ja comptaven amb un creixement positiu de l'economia abans de la pandèmia. Deixant el passat enrere i tornant al segle XXI, Puig-Junoy ens va indicar que disposem d'un estudi recent, de menys d'un mes, que afirma que l'adopció de les NPI és "condició necessària per al creixement posterior de l'ocupació".

Davant d'aquestes evidències, quines conclusions podem extreure de l'impacte de les intervencions de salut pública no farmacològiques de 1918 per millorar el 2020? Puig-Junoy les va resumir en sis:

• Les extrapolacions històriques requereixen molta prudència.
• És aviat per definir l'impacte de les NPI de 2020.
• Necessitat de modelitzar l'impacte de les NPI amb diversos escenaris (models epidemiològics i econòmics) en el marc d'un "ABC": Laisser faire vs Stop-and-Go vs Altres NPI.
• No hi ha cap estudi de la COVID-19 finançat sobre l'impacte de les NPI en la COVID Research.
• Frenar la disseminació poc responsable de resultats no contrastats ni avaluats de forma independent.
• Necessitat de superar les dificultats dels mètodes d'avaluació de l'impacte de les NPI de la COVID-19.

Més informació

Veure la presentació del professor Puig-Junoy

Veure el vídeo de la sessió online

Consulta l'agenda de sessions online