El coronavirus obre el meló de la mobilitat no productiva

Josep Maria Galí
Vicedegà d'Executive Education a la UPF Barcelona School of Management

-

El problema més greu en la crisi de sostenibilitat és l'excés de mobilitat no productiva. Aquest és un meló que ningú vol obrir. Hi ha enormes interessos econòmics que impedeixen que es plantegi aquest tema.

La recerca sobre el comportament sostenible del consumidor mostra que els ciutadans més propensos a tenir un comportament de consumidor polític (que "vota" amb les seves decisions de compra) i responsable (que té en compte els aspectes socials i mediambientals en les seves decisions de compra) són capaços de modificar no només les seves preferències sinó també les seves conductes… Però no en tots els actes de consum.

Hi ha dos àmbits on fins i tot els més responsables i més "politics" es mostren reticents al canvi: en l'àmbit de les vacances i en el dret inalienable a la mobilitat privada. Posseir i agafar el cotxe i marxar de vacances on ens plagui sembla innegociable. Fa poc en una discussió a les xarxes socials, una persona em deia: "fins aquí hem arribat!" quan li suggeria que el problema més greu en la crisi de sostenibilitat és l'excés de mobilitat no productiva.

Aquest és un meló que ningú vol obrir. I que el coronavirus ha obert amb un ganivet molt esmolat. Hi ha enormes interessos econòmics que impedeixen que es plantegi aquest tema. Per exemple, la iniciativa de fer pagar les emissions dels vols es va boicotejar fa uns anys. La industria basada en el petroli i l'energia barata (no tant, com ara veiem) ha impulsat una societat en la qual tot està pensat per a que no ens estem tranquils a casa. En Josep Pla deia que les majors desgràcies de la humanitat han passat perquè no sabem estar tranquils a casa, i hem d'estar voltant sense solta ni volta per omplir uns temps que ens angoixen. Menys mal que han parat l'AVE low cost!

Les cares i les reaccions dels entrevistats que anaven a fer la quarantena a Dènia o la Cerdanya donen fe de l'enorme desil·lusió que els ha causat adonar-se'n de que probablement s'ha acaba allò de 'vaig on vull i quan vull'. No estem acostumats a renunciar a aquest dret. Però ara queda ben palès que els guanys socials associats amb una mobilitat reduïda són ara molt superiors als guanys econòmics d'una mobilitat augmentada. El meló està obert. A veure qui se'l menja. El símbol d'aquest canvi són les fotos de la evolució de la contaminació a la Xina fetes per la NASA. Potser se'n salvaran més per la baixada de contaminació que morts pel virus.

Probablement, després d'aquesta pedregada estiuenca del coronavirus, l'hort quedarà molt desfet i tot seguirà com abans. Desgraciadament, les institucions de govern que tenim no estan pensades per donar resposta a aquesta problemàtica global. Els podríem demanar, al menys, que deixin actuar al mercat, obliguin a internalitzar els costos socials de la mobilitat i parin de subvencionar la mobilitat improductiva, no?

 

.