Informació per a:

  • Màsters
  • Postgraus
  • Cursos
  • Professorat i recerca
  • Coneix la UPF-BSM

Diners sota el matalàs: una bona idea?

21 Septiembre - 2021
dinero en casa

Carmen Jover
Professora del Dept. de Finances, Comptabilitat i Control
Experta en Fiscalitat
__

 

Durant la crisi financera de fa anys, recordo que més d'un client temia un possible corralito a l'Estat i em preguntaven si podien treure els diners del banc i tenir-los sota el matalàs o bé si això suposaria un risc fiscal

En aquell moment vaig dir-los tant pros com contres d'aquella decisió –que comentarem més endavant–, però alguns d'ells ho van fer: van buidar els comptes del banc i van endur-se els diners a casa amb la idea que "no volien tenir més del que tenien, però tampoc menys". Però, aquella idea era encertada o només era una por irracional que porta a elucubrar i evitar situacions que potser no succeiran mai i que, per a elles, cal cercar justificacions? 

Abordarem aquesta qüestió únicament des del vessant fiscal i no financer, que també seria interessant. 

El risc d'una inspecció

En el cas del contribuent que va buidar els seus comptes bancaris, va haver de fer front a una inspecció fiscal perquè havia dut a terme moviments estranys en els seus comptes i, a més, havia llogat una caixa de seguretat en un banc per no haver de tenir tots els diners "sota el matalàs". 

Recordo assistir a aquella inspecció gens segura del que podria passar: el client em confirmava que els diners que tenia a casa i a la caixa de seguretat eren els que havia tret del banc, però calia demostrar-ho davant la inspecció. Com demostres que els diners que vas treure son els mateixos que ara tens? Vas fer una acta notarial amb la numeració dels bitllets i pots demostrar sense cap mena de dubte que son els mateixos? 

En una inspecció, com demostres que els diners que vas treure del banc son els mateixos que tens ara?

Suposo que ja intuïm la resposta: no. Ningú no imaginava que quelcom tan senzill com treure diners del banc i portar-los a casa podria comportar cap conseqüència fiscal nefasta que només es pot defensar sense fissures si prèviament s'ha constituït la prova (com l'acta notarial esmentada). 

La inspecció va ser exitosa perquè la inspectora, en aquell cas, va creure tots els justificants que el client va presentar i no va qüestionar que els diners en efectiu poguessin venir d'alguna activitat o ingrés no declarat. Però podia haver estat diferent i el client es podria haver trobat amb una quota tributària per un deute que ni havia imaginat que pogués aparèixer. 

Diners en efectiu, en el punt de mira

És evident que l'Administració està treballant per disminuir la presència d'efectiu no només en la vida empresarial, sinó també en la particular. Si les transaccions es realitzen a través de transferències bancàries, tot queda anotat i, per tant, reflectit davant una possible comprovació posterior. Per això, amb la recent aprovació de la Llei de Prevenció del Frau Fiscal, s'han limitat els pagaments en efectiu en què intervenen empresaris o professionals a un màxim de 1.000 euros, un import que abans se situava en els 2.500 euros. Quin és el motiu? Per descomptat, tenir més control de les transaccions econòmiques efectuades.

L'Administració està treballant per disminuir la presència d'efectiu i ja s'han limitat els pagaments en efectiu en què intervenen empresaris o professionals a un màxim de 1.000 euros

Però, fiscalment té cap transcendència tenir els diners en alguna entitat financera o guardar-los a casa? No. Es poden tenir els estalvis on es vulgui, però amb el cas anterior queda palès que hem de deixar rastre dels diners perquè davant una possible inspecció fiscal no puguin pressuposar que els diners que es van treure de l'entitat no son els mateixos que es tenen en efectiu i no se'n pugui demostrar la seva procedència. 

En aquest cas, segons la Llei de l'IRPF, podria tenir la qualificació d'"ingrés no declarat" i, per tant, tributar en la base imposable general al tipus marginal de cada contribuent (que, en alguna CCAA, pot fins i tot superar el 50% de la quantitat "no declarada"), més els interessos de demora i la sanció tributària que pugui correspondre.

L'obligació de declarar

Si som contribuents obligats a efectuar la declaració per l'Impost sobre el Patrimoni –que és aquell pel qual han de tributar les persones físiques que superen determinat import de patrimoni (marcat per cada CCAA)–, haurem de declarar els diners dipositats en un compte corrent. Però, i si els guardem a casa? 

Els diners líquids no estan exempts ni no subjectes i, per tant, caldran declarar-se en qualsevol cas. Si els tenim "sota el matalàs", indicant "diners en efectiu" en l'apartat "altres béns"

La Llei de l'Impost sobre el Patrimoni obliga tots aquells contribuents de l'impost a declarar tots els béns i drets que tinguin contingut econòmic i que no estiguin exempts o no subjectes. Els diners líquids no es troben exempts ni no subjectes i, per tant, hauran de declarar-se en qualsevol cas. Si estan en una entitat financera, indicant-ne el número del compte; si estan "sota el matalàs", indicant en l'apartat d'"altres béns" de la declaració: "diners en efectiu". Per tant, no hi ha cap diferència pel que fa a l'Impost sobre el Patrimoni entre tenir els diners en una entitat o tenir-los a casa. 

En aquestes línies volem deixar clar que, més enllà del tema financer –que té molta importància, però que no és objecte d'aquest article–, podem tenir els nostres estalvis líquids on preferim. Haurem d'anar amb molt de compte per poder demostrar la seva procedència perquè l'administració tributària no pugui pressuposar que és un ingrés no declarat i ens faci tributar dues vegades els mateixos diners: en el moment en què vam obtenir l'ingrés i el vam declarar, i en el moment que apareix de nou en un compte bancari sense poder-ne demostrar la correlació. 

ODS article Carmen Jover

També et pot interessar

NEWSLETTER UPF-BSM
Subscriu-te per a rebre les nostres notícies en el correu electrònic