La cura de la depressió: de la màgia a la intel·ligència artificial

Ana Freire, Directora de l'Àrea de Tecnologia

Melancolia. Així es denominava la depressió fins a principis del segle XVIII. Aquesta melancolia es curava habitualment amb rituals pròxims a la màgia o teràpies més efectives com caminar o escoltar música. Actualment, la psicoteràpia o els tractaments farmacològics són les vies habituals per a esmorteir la “malaltia del segle XXI”.

Segons l'Organització Mundial de la Salut, la depressió és ja la principal causa mundial de discapacitat. Encara que afecta prop de 300 milions de persones, més de la meitat dels afectats a tot el món (i més del 90% en alguns països) no reben tractament.

La depressió afecta prop de 300 milions de persones i la meitat d'aquestes, més del 90% en alguns països, no reben tractament

Un recent estudi realitzat en més de 1.000 empleats australians va concloure que les empreses que no fomenten la cura de la salut mental entre els seus treballadors, els exposen a un risc de depressió tres vegades més gran, la qual cosa pot desencadenar un increment en el nombre de baixes laborals, afectant negativament l'èxit de l'empresa. En aquesta línia, la Inspecció de Treball va anunciar la passada primavera que sancionarà aquelles empreses que no avaluïn els factors de risc psicosocials dels seus treballadors, entenent aquests factors com a “condicions de treball que, per una configuració deficient o un disseny inadequat, presenten la probabilitat d'afectar negativament la salut i el benestar del treballador”. Mesures com aquesta poden contribuir sens dubte a millorar la salut mental dels ciutadans, però potser hauríem també de dirigir esforços a un altre col·lectiu no associat habitualment a la depressió: els adolescents.

La generació Z, successora dels mil·lennistes, comprèn els individus nascuts a finals dels 90 i inicis dels 2000. Es caracteritza per un domini excel·lent de la tecnologia i els dispositius digitals, un major activisme social i una pitjor salut mental. Una gran contradicció afecta aquesta cohort, perquè malgrat ser la generació més connectada de la història, és comunament anomenada com “la generació més trista de la història”. Potser el que sembla la causa del problema, pugui ser també la solució.

I si la tecnologia, i en particular la Intel·ligència Artificial, ajudés a tractar la depressió?

La Intel·ligència Artificial es caracteritza per implementar en una màquina comportament intel·ligent propi d'un humà. Alguns estudis recents apunten al fet que aquesta tecnologia ajudarà a reduir els costos dels sistemes d'atenció de salut mental al mateix temps que permetrà un accés més gran als seus serveis, satisfent l'alta demanda d'atenció psicològica de la població. Com? Per mitjà de xatbots . Un xatbot o agent conversacional és un programa informàtic amb el qual un humà pot mantenir una conversa escrita, més o menys complexa. Veiem xatbots senzills que ofereixen assistència virtual en botigues en línia o fins i tot en portals web d'administracions públiques, que donen suport automàtic als usuaris i així alliberen recursos humans. Això no obstant, ja es treballa en xatbots terapèutics, més complexos, que integren intel·ligència artificial per a fer tasques més ambicioses com diagnosticar o tractar una malaltia mental. Woebot és un exemple d'això. És una aplicació dissenyada per a, a través d'un telèfon intel·ligent (el que tothom tenim avui dia), realitzar un seguiment de l'estat d'ànim i oferir educació i suport psicològics. En un experiment amb una mostra de 70 joves d'entre 18 i 28 anys, es van aconseguir reduccions estadísticament significatives en els símptomes depressius després de dues setmanes d'ús.

La tecnologia pot ser el gran impulsor de la democratització de l'atenció psicològica entre les generacions més joves, que anteposen la comunicació virtual a la personal.

Serà necessari perfeccionar aquests sistemes intel·ligents perquè puguin ser 100% de confiança, i perquè la Intel·ligència Artificial sigui l'agent de canvi que permeti evitar una pandèmia de salut mental. Però, tenint en compte el gran avenç que la tecnologia ha experimentat durant els últims anys, no seria estrany que ens avancés per la dreta per a oferir solució a un greu problema que, malgrat el seu canvi de nom i que han passat tres segles, continua considerant-se melancolia.