De Ford a Nissan (1920-2020): un segle d'història empresarial

Salvador Estapé
Professor de la UPF Barcelona School of Management
Vicedegà de professorat

L'anunci de Nissan del tancament de les plantes a Catalunya marca el final d'un període que abasta 100 anys de la història empresarial del país

L'anunci de Nissan del tancament de les plantes a Catalunya marca el final d'un període que abasta 100 anys de la història empresarial del país. Un historia que comença en 1920 quan la companyia automobilística més important, coneguda pels seus mètodes de producció en massa del seu Model T, Ford Motor Company, es va instal·lar per primera vegada a Espanya, concretament a Cadis, si bé en 1923, a causa de les dificultats de gestió que van caracteritzar aquests primers anys, es traslladar a Barcelona. La capital catalana ja havia estat considerada el lloc ideal inicialment, quan en la dècada de 1910 diversos executius de Detroit van decidir ampliar les seves activitats a Europa. Però molt probablement van descartar Barcelona degut a l’elevat nivell de conflictivitat laboral que hi havia aleshores.

De 1920 a 1929, la filial espanyola de l'empresa nord-americana no era més que una planta de muntatge controlada i dirigida totalment des de Detroit. No obstant això, en 1929, Ford Motor Company va reorganitzar la seva estratègia internacional permetent l'entrada, per primera vegada, de capital local a les seves filials estrangeres. Com a resultat, es forma Ford Motor Company Ltd a Anglaterra, amb un 60% propietat de Ford EUA i la resta en mans de capital local. Al seu torn, la Ford britànica controlava la resta de les filials europees. D'aquesta manera, Ford Motor Company Espanya es convertiria en Ford Motor Ibérica SA, amb un 40% participat per capital local. La dècada dels vint son un època d’efervescència local de l’automòbil, a Barcelona hi coincideixen filials de les dues més importants companyies americanes, General Motors i Ford, amb destacats representants locals com Elizalde i Hispano Suiza.

La dècada dels vint són un època d’efervescència local de l’automòbil A Barcelona hi coincideixen filials de les dues més importants companyies americanes, General Motors i Ford, amb destacats representants locals com Elizalde i Hispano Suiza.

Ford Motor Company té una història que abasta un quart de segle, fins a 1954. Les previsions de inicials de la companyia automobilística van ser molt positives. L’empresa fins i tot va aconseguir, en 1935, els millors resultats de qualsevol altra filial de Ford a Europa, excepte la britànica. Aquestes perspectives optimistes, que fins i tot van fer que es planifiques una considerable expansió de les instal·lacions i la capacitat productiva de la planta, van ser truncades per la guerra civil de 36 i la posterior política autàrquica del franquisme. Després de gairebé dues dècades de tires i arronses, Ford va decidir abandonar Espanya, donant lloc a la creació de Motor Ibérica, SA. La rebatejada empresa espanyola va néixer sota les disposicions franquistes per a la promoció de la indústria nacional, i d’aquesta manera va aconseguir que se li atorgués la fabricació de tractors i camions.

En 1967, coincidint amb la relativa obertura econòmica i l’abandonament dels plans autàrquics del franquisme gràcies a l'adopció de les mesures liberalitzadores del pla d'estabilització de 1959, Motor Ibérica es va associar amb la companyia canadenca, Massey Fergusson.  De la mà d’aquesta companyia multinacional, l'empresa espanyola va adoptar una estratègia d'expansió en el sector de la maquinària agrícola, que la portaria a formar un grup considerablement important d'empreses participades que anaven des de forja, la estampació i la funció fins a la comercialització i distribució de vehicles. L'associació amb Massey Fergusson va continuar fins al 1979. A partir dels anys vuitanta, el que va començar com una simple planta de muntatge propietat de Ford Motor Company es convertiria en Nissan Motor Ibérica. L'aterratge japonès a Europa es va iniciar a finals de la dècada dels 70 del segle XX. Nissan Motor Company va ser el primer fabricant japonès d’automobils a establir una estratègia d'inversió estrangera directa per penetrar i establir-se en un mercat europeu fortament protegit.

Actualment qui sembla més ben posicionada per liderar el canvi cap a un sector automobilístic elèctric és la Xina. De moment, en aquest  taulell d’escacs internacional del sector automobilístic la peça sacrificada ha estat Barcelona.

I arribem a 2020. Han passat cent anys i la història sembla que arriba a la seva fi. D’un temps ençà la indústria de l'automòbil passa per importants dificultats. La indústria europea, que durant molt de temps ha liderat la producció mundial, juntament amb els EUA i Japó, està en risc. Fins i tot, es posa en dubte si aquesta indústria europea de l'automòbil serà o no capaç d’adaptar-se als temps futurs, que semblem apuntar cap a una indústria que serà elèctrica o elèctrica. Actualment qui sembla més ben posicionada per liderar el canvi cap a un sector automobilístic elèctric és la Xina. El país asiàtic no té el “pes” de la història, la qual cosa la far menys dependent de la senda (el que els economistes anomenen path dependency).  Tanmateix, d’avui per demà els cotxes no passaran a ser tots elèctrics, hi haurà un període, més o menys, llarg d’adaptació. Durant aquest període de transició les empreses europees s’hauran de posicionar estratègicament i reconstruir “elèctricament” el sector. Caldrà veure si Renault-Nissan serà o no capaç. De moment, en aquest  taulell d’escacs internacional del sector automobilístic la peça sacrificada ha estat Barcelona.

.