COVID-19: Veritats i mentides en Economia i Salut

Salvador Estapé
Professor de la UPF Barcelona School of Management
Vicedegà de professorat

No és cert que salvar vides necessàriament hagi de portar a una major i més profunda depressió econòmica. Les polítiques sanitàries intenten aplanar la corba de contagi de Covid-19 i les polítiques econòmiques intenten aplanar la corba de recessió.

Estem davant d'una crisi econòmica i sanitària sense precedents recents, i a una creixent sobreexposició a molta informació, sovint molt tècnica. Per processar tot aquesta informació i comprendre les polítiques econòmiques i sanitàries que se'ns proposen, dos professors de la London Business School han fet un detallat treball de recopilació. Es tracta d'un marc interpretatiu que posa de manifest el trade-off existent entre, per una banda, les polítiques sanitàries que intenten aplanar la corba de contagi de Covid-19 i, per una altra, les polítiques econòmiques que intenten aplanar la corba de recessió ⁽¹⁾.

Recentment, aquest dilema entre salut i economia ha estat exposat de forma crua i descarnada per algun representant polític nord-americà. Però també de forma més velada i matisada està present i la podem trobar en els representats polítics espanyols. Tanmateix no és cert que salvar vides necessàriament hagi de portar a una major i més profunda depressió econòmica, com ho testifiquen alguns treballs recentment publicats ⁽²⁾.

Actualment, la majoria de països estan aplicant mesures més o menys estrictes de distanciament social. Encara que no hi ha consens amb el grau de confinament, total o parcial. I cada país ha adoptat les seves. Aquesta opció política és el resultat de dos factors: la capacitat màxima de llits de cures intensives del sistemes sanitari i l'elevada demanda de llits crítics a causa de la ràpida propagació del coronavirus.

Els experts ens recorden que les mesures de distanciament social disminueixen el flux de persones sanes a persones infectades per Covid-19, de manera que aplana la demanda d'atenció sanitària. Es més, l'anàlisi de dades, basats en models epidemiològics, preveuen que només les mesures estrictes de distanciament social poden reduir la propagació del virus, de manera que la capacitat dels sistemes nacionals de salut sigui suficient per fer front a la demanda.

La propagació de Covid-19 no baixarà a un ritme prou ràpid si no la població no es capaç d'entendre que el comportament irresponsable, generarà costos directes per a la població més vulnerable i, indirectament, per a tothom.

En aquest moment aquesta sembla ser la millor política: tothom hauria de seguir estrictes mesures de confinament. La propagació de Covid-19 no baixarà a un ritme prou ràpid si no la població no es capaç d'entendre que el comportament irresponsable, generarà costos directes per a la població més vulnerable i, indirectament, per a tothom.

El treball de Galeotti i Surico a més destaca altres aspectes. Per exemple, senyalen que, les polítiques de salut que s'implementen actualment es basen en dades incompletes i esbiaixades. En efecte, la majoria de les infeccions són generades per individus asimptomàtics. Aquests individus són menys contagiosos en relació als pacients simptomàtics, però són molt més nombrosos. Son per tant els més "responsables" del creixement de la infecció. Si les xifres que s'han estimat en diferents estudis són correctes, és probable que, fins i tot amb polítiques estrictes de distanciament social, el pic de la corba de contagi sigui molt superior al previst, per culpa d'una lenta introducció de les polítiques de confinament total.

Un cop aixecades les restriccions de confinament, la societat segueix sent molt vulnerable al Covid-19, provocant per tant possibles noves onades de contagi a la població. no sembla factible mantenir una política de mesures estrictes de distanciament social fins que es trobi una vacuna.

En segon lloc, el benefici d'una estricta política de distanciament social és disminuir la difusió a curt termini de manera tan dràstica que la capacitat del sistema sanitari pugui fer front a la demanda. Hi ha, però, un inconvenient amb les estrictes polítiques de distanciament social. En efecte, un cop aixecades les restriccions de confinament, la societat segueix sent molt vulnerable al Covid-19, provocant per tant possibles noves onades de contagi a la població. I, en tercer i últim lloc, els autors també ens recorden un fet obvi, a saber: no sembla factible mantenir una política de mesures estrictes de distanciament social fins que es trobi una vacuna.

En definitiva, per aturar la crisi hem d'atacar la seva font. L'atenció s'ha de centrar en la contenció del virus. Això requereix accions ràpides, creatives i contundents, centrades sobretot en mesures sanitàries. No obstant això, també és prioritari recopilar millors dades, desenvolupar millors estratègies de contenció i desenvolupar millors polítiques socioeconòmiques per donar suport a totes les pertorbacions de la societat creades per aquest crisi. Només un cop el virus estigui contingut i la corba aplanada, podrem pensar en reiniciar el motor de creixement econòmic.

Referències:

[1] Andrea Galeotti, Paolo Surico, A user guide to COVID-19, https://voxeu.org/article/user-guide-covid-19

[2] Richard Baldwin & Beatrice Weder di Mauro (eds.) Mitigating the CoVid Economic Crisis: Act Fast and Do Whatever It Takes, CEPR, 2020