COVID-19: el rival a batre fent esport

Carles Murillo Fort

Director del Màster en Direcció i Gestió de l'Esport i del Màster en Negocis Internacionals a la UPF Barcelona School of Management.

 

 

L’esport viu, com altres molts sectors, una aturada sobtada. L’esport, però, és quelcom més que l’espectacle. L’esport i la salut van de la mà. Els que practiquen esport han de trobar formes alternatives per seguir fent-ho.

En aquests dies hem vist com l’espai que els informatius dediquen a les notícies esportives ha sofert un canvi important. No hi ha imatges de competicions esportives, ni de grans fitxatges ni de moviments de diners per una nova onada que faci pujar l’import que reben clubs i lligues professionals pels drets de retransmissió. L’esport viu, com altres molts sectors de l’activitat econòmica i empresarial, una aturada sobtada.

Si analitzem les repercussions de la crisi (sobtada) ens trobem amb la necessitat de fer-ho de manera separada pel que solen ser les cadenes de valor de la indústria esportiva. En primer lloc, tenim un allau de notícies relatives als esdeveniments esportius, Els organitzadors de les grans competicions esportives es mouen entre l’ajornament (la marató de Barcelona que estava marcada en el calendari pel dia 15 de març es farà en principi el 25 d’octubre; Roland Garros passa a disputar-se el mes de setembre; així com el calendari d’alguns curses d’automobilisme i motociclisme) i la suspensió fins un altre temporada (com passa amb la major part de competicions que formen part d’un calendari harmonitzat com és el cas del ciclisme o altres com la Eurocopa de futbol en la que els organitzadors, la UEFA en aquest cas, prefereixen donar prioritat a les competicions nacionals). A l’espera del que decideixi el COI pels Jocs Olímpics previstos per l’estiu vinent, el panorama està servit.

L’esport, però, és quelcom més que l’espectacle esportiu. Les xifres ens parlen de l’abast d’aquest fenomen a Espanya:

  • el 46,2% dels espanyols diu que practica esport.
  • el 68,2% diu que surt a caminar o passejar de forma ràpida, al menys un cop a la setmana (51% i 70%, respectivament,  si es tracta d’un mes).
  • Un de cada 5, dels que diuen que fan esport de forma regular, ho fa a casa. La resta, en espais on la distància social és pràcticament inexistent.
  • Per al 30% la pràctica esportiva és per estar en forma,
  • Un 23% afirma que fa esport per entretenir-se.
  • Un de cada dos runners diu que gaudeix més de l’experiència si ho fa acompanyat d’amics, per bé que aquesta proporció cau fins el 20% en el cas dels espanyols enquestats en una enquesta feta a una mostra de 25.000 europeus.

L’activitat diària pren ara mateix, amb els efectes de les mesures preventives del major ritme de contagi del Coronavirus, un altre rumb. La situació afecta de manera important l’agenda personal, familiar, laboral i social.  No cal afegir-hi res al respecte doncs tots ens hi sentim forà representats i afectats. Les conseqüències pel sector de l’esport són fàcilment imaginables però presenten moltes dificultats per a estimar la seva repercussió en termes quantitatius, en no existir un precedent que serveixi de referència. Algunes veus, però, han llançat algunes xifres que, si més no, poden servir d’orientació. La Lliga (primera divisió espanyola de futbol) ha estimat en gairebé 750 milions d’euros de pèrdues si no s’acabés la competició. Els drets de retransmissió, irrecuperables si no es juguen els partits, explica bona part de la xifra a part, també, de la disminució d’ingressos pel concepte de patrocini.

L'esport suposa el 2,5% de l’ocupació total, i el 1,2% del valor afegit brut de l’economia del país. La Liga ha estimat en gairebé 750 milions d’euros de pèrdues si no s’acabés la competició. 

En tercer lloc, hem de veure l’esport com sector de l’activitat econòmica i per tant format per un sistema en el que hi participen agents econòmics mot diversos (clubs, federacions, lligues, empreses que fabriquen productes i altres que presten serveis). L’esport suposa el 2,5% de l’ocupació total, i el 1,2% del valor afegit brut de l’economia del país, segons l’estudi més recent fet per un equip de professors del UPF Sports_Lab. Pel conjunt de la UE aquestes xifres són, respectivament, el 2,7% (ocupació) el 2,1% (VAB). Per mesurar els efectes de la crisi vírica d’aquestes setmanes en l’esport, no més cal preguntar-se a quins sectors repercuteix més fortament l’activitat sectorial. Les mateixes fonts ens informen que els serveis educatius, esportius, les apostes, el transport i la restauració i hotels en són el més perjudicats.

L’esport i la salut van de la ma, de la mateixa forma que la tecnologia ha canviat bona part de la pràctica esportiva i també de la forma de seguir un espectacle esportiu. I en aquests dos eixos trobem, malgrat tot, noves oportunitats. Els que practiquen esport han de trobar formes alternatives per seguir fent-ho, tant si és per motius de conservació o recuperació del seu estat de salut com per entreteniment. Els esportistes de nivell veuen com es trenca de sobte la seva planificació en la cerca de les millors marques personals (especialment  important en el cas de tots els atletes olímpics que tenen en el seu calendari personal anotat que el seu punt de màxim rendiment estava previst els dies dels jocs de Tokio). En tots els casos, la tecnologia ens apropa al preparador físic i les pautes de l’entrenament i la pràctica esportiva als nostres respectius domicilis.

També els espectadors que, de cop i volta, s’han quedat sense un dels principals elements d’entreteniment dels caps de setmana trobaran fórmules enginyoses per tirar endavant. La proposta d’un grup d’esportistes professionals de fer una competició amb videojocs electrònics (“e-sports”) és un bon exemple al respecte que segurament captarà l’atenció d’alguns dels més habituals seguidors dels espectacles esportius en directe.

Des del punt de vista de l’oferta, els fabricants de roba, sabates, equipament, material i nutrició esportiva; les botigues que ho distribueixen; els gimnasos que han tingut que tancar; els entrenadors personals; els comentaristes en els diferents mitjans de comunicació o els organitzadors i gestors dels esdeveniments esportius i consultores especialitzades han de trobar en el comerç electrònic i altres mecanismes la possibilitat de no tancar les portes i seguir treballant, encara que sigui sota mínims. És el que van fer les empreses fabricants de productes de netejadurant el “corralito” del sistema bancari a l’Argentina en decidir passar de les dosis individuals a les presentacions més voluminoses abaratint el cost per unitat de producte, reduint els marges però, per altre banda, no perdent els clients. Si alguna de les propostes imaginatives té bona acceptació es pot pensar en què fins i tot generi més interès per la pràctica esportiva.

Ara mateix plana sobre el pensament d’uns i altres el trade-off entre aspectes sanitaris i econòmics. Encarar una situació nova, no tant per l’existència d’una infecció vírica que es transforma en pandèmia, sinó per la forma en la que es produeix el contagi, els seus efectes i letalitat, sinó per la forma com la connectivitat física de persones i mercaderies degut a la globalització, fa que la resposta tècnica (clínica i epidemiològica) i econòmica, susciti una forta controvèrsia. Prioritzar és una tasca habitual entre els gestors; descartar accions no més es pot fer tenint en compte el cost d’oportunitat entès, mai millor dit, com el valor del que rebutgem però, en la mesura del possible, sense descartar res important.

Haurem d'encarar un debat envers la forma com es produeix la connectivitat física de persones i mercaderies degut a la globalització. Cal esperar que els governs actuïn de tal forma que es conservi el teixit empresarial i que la població guany en esperit solidari.

No es pot negar que la pandèmia ens colpejarà a tots, que gairebé tots en sortim perdent, uns més que els altres. Però cal esperar que els governs actuïn de tal forma que es conservi el teixit empresarial i que la població guany en esperit solidari trencant la tònica individualista tan estesa en els darrers temps però, sobre tot, fent que la imaginació i les ganes de sortir del fons de la crisi, esperoni noves iniciatives i maneres de fer.

Referències

Encuesta de Hábitos Deportivos en España. 2015.

http://www.culturaydeporte.gob.es/dam/jcr:ebf5ee1a-69c8-4809-9e7d-30ca5425e8d9/encuesta-de-habitos-deportivos-2015.pdf.

LaLiga (www.laliga.com)

Strava (www.strava.com)

.