Com evitar errors fatals davant de dilemes ètics

Oriol AmatOriol Amat
Degà de la UPF Barcelona School of Management i catedràtic d’economia financera i comptabilitat de la Universitat Pompeu Fabra.

 

 

Un comportament poc ètic pot arruïnar l’empresa
i la pròpia carrera professional

El millor negoci és ser honrat

"El pas senzill d'una persona valenta és no participar en la mentida, no donar suport a l'engany. Que la mentida vingui al món, fins i tot domini el món, però no a través de mi"
A. Soljenitsin

Introducció

L’ètica ens ajuda a distingir entre el que és correcte i el que no ho és; i ens permet actuar de manera consistent amb els nostres valors i els de l’empresa. Aquests valors acostumen a incloure l’honestedat, el compliment de la paraula donada, la lleialtat, l’objectivitat, el respecte pels demés, la transparència i la cerca de l’excel·lència, entre d’altres. Malauradament, els comportaments ètics no sempre abunden. Com va dir Mark  Twain:

“Fes sempre el correcte. Complauràs a algú i sorprendràs a la resta”.

En aquest article exposem el concepte de dilema ètic, com actuar davant d’aquest tipus de dilema i també recordem el que pot passar quan s’actua de manera poc ètica.

El dilema ètic

Com escrivia fa poc a Via Empresa, sovint ens podem trobar en situacions on es poden produir dubtes sobre com hem d’actuar. És el que es coneix com un dilema ètic, que es quan una persona ha de decidir entre diferents alternatives que afecten als seus valors
Vegem un exemple de dilema ètic. És el cas d’una empresa que té tensions de tresoreria i necessita un préstec urgent per a pagar les nòmines dels empleats. El dilema estaria en el fet de que si l’empresa informa al banc de la seva situació real, aleshores no aconsegueix el préstec i no podrà pagar les nòmines. Però si enganya al banc manipulant els seus balanços, podria aconseguir el préstec i així podria pagar la nòmina. Però aquesta forma d’actuar pot generar informació enganyosa i pot ser un delicte comptable. Quan els delictes comptables es descobreixen poden tindre conseqüències molt negatives. D’acord amb Karpoff et al (2008) després del descobriment d’un engany comptable el 91% dels directius són acomiadats, el 87% són demandats i multats i el 14% acaben a la presó.

Quan un directiu es comporta de manera poc ètica també pot perjudicar molt la seva empresa. Com a exemple, podem citar el cas de Mike Jeffries, CEO de l’empresa nord-americana Abercrombie and Fitch que en 2014 va fer diverses declaracions provocadores com la següent:

“No fem roba per a dones gordes”

Arrel de vàries intervencions com l’esmentada, l’empresa va ser molt qüestionada i la cotització de les seves accions va passar dels 80 dòlars als 20 dòlars. Poc després, l’executiu va ser acomiadat.

Com prendre una bona decisió davant d’un dilema ètic

Per tal de decidir en aquest tipus de situacions, pot ser d’utilitat seguir el procés següent que tracta de respondre vàries preguntes:

  • Em sento còmode amb l’actuació que m’estic plantejant? Si sento alguna incomoditat amb una determinada actuació, millor no fer-ho ja que possiblement estaria en contra dels valors personals.
  • La decisió que estic valorant: És legal? Si no ho és, està clar que no pot actuar vulnerant la Llei.
  • Si pensem que és legal, podríem preguntar-nos: Que dirien els nostres pares, la parella, algun altre familiar directe o una amistat íntima? Si no ho veurien clar, aleshores millor no actuar d’una manera que seria reprovable per ells.
  • Si pensem que és legal i que les persones més properes veurien bé una determinada actuació ens podríem preguntar: Com em sentiria si en un mitja de comunicació o en les xarxes socials s’informés de la meva actuació? És millor no actuar si sentiria incòmode en cas que aquesta actuació es difongués.

En cas que la resposta a totes les qüestions sigui positiva, estaríem davant una alternativa que és legal, coherent amb els nostres valors i els de les persones que ens envolten. Per tant, podem procedir amb tranquil·litat. En cas contrari, és tracta d’una alternativa que no ens convé i ens provocarà incomoditats personals o amb el nostre entorn. I si dubtem, millor no arriscar-nos. Com va dir Shakespeare: “L’honestedat és la millor política. Si perdo l’honor em perdo”.

Conclusions

Les bones pràctiques en qüestions d’ètica no solament s’han de fer per sentir-nos millor amb nosaltres mateixos i amb l’empresa i les seves parts relacionades (accionistes, empleats, clients...) ja que a més molts estudis mostren que també són rendibles. Com a exemple, podem recordar l’estudi de The Economist Intelligence Unit (2008) que mostra que aquestes bones pràctiques provoquen un 10% d’augment en la satisfacció dels clients, entre un 16% i un 20% d’augment de vendes i més d’un 13% d’estalvi de costos. Com es diu sovint, el millor negoci és ser honrat

Referències:

Amat, O. (2017): Empreses que menteixen, Profit, Barcelona.
Galant, A. i Cadez, S. (2017): Corporate social responsibility and financial performance relationship: a review of measurement approaches, Economic Research Ekonomska Istraživanja, 30:1.
Karpoff, J., Lee, S. I Martin, g. (2008): The consequences to managers of financial misrepresentation, JJournal of financial Economics, num. 88.
The Economist Intelligence Unit (2008): Corporate citizenship: Profiting from a sustainable business.

.