¿Business of business is business? L'ètica empresarial vista amb lents filosòfiques

Existeix una ètica empresarial? En quins termes hem de mesurar l'èxit del nostre negoci? Riquesa, estatus, poder, reconeixement...? Aquestes són algunes de les preguntes que el vicedegà de Professorat i professor del MBA de la UPF Barcelona School of Management, Salvador Estapé, s'ha formulat durant la sessió sobre ètica i mercats del cicle de seminaris en línia #RethinkingManagement.

Per bé que, dècades enrere, la premissa "business of business is business" (el negoci dels negocis és negoci) regnava al mercat, els darrers anys la deontologia i ètica empresarial han anat fent-se camí en el sector arran de l'impacte social d'escàndols com els suborns de Siemens i la manipulació d'emissions de Volkswagen –també conegut com a 'Dieselgate'–. Així ho ha apuntat Estapé que, tanmateix, ha recordat com, en els darrers mesos, en plena crisi del coronavirus, "algunes empreses han venut productes sanitaris bàsics, com les mascaretes, al triple o més del seu preu de mercat". El vicedegà, aleshores, ha reflexionat: Està malament que les empreses obtinguin beneficis a qualsevol preu?

Està clar que els dilemes morals no tenen una solució binària, bona o dolenta. No obstant això, aquests són molt útils per exercitar el pensament i, des de fa temps, s'usen en diverses escoles de negocis per preparar a directius davant de possibles escenaris crítics. En aquesta línia, el professor del MBA de la UPF-BSM ha convidat els ponents a canviar les seves lents habituals per observar el Management a través de diversos corrents filosòfics de la mà d'Aristòtil fins a Jeremy Bentham o John Rawls.

• Teoria de la Virtut: Des d'una perspectiva empresarial, aquest corrent ens porta a exercir el lideratge com a exemple a seguir, a través d'una cultura organitzativa, d'honor i lleialtat. Aristòtil, l'impulsor de la teoria, veia la reputació no com a accident, sinó com a construcció a què s'hi arriba amb bones o males praxis.
• Teoria de l'Utilitarisme: Aquesta teoria, impulsada per Jeremy Bentham, es basa en tres pilars: l'objectivitat, la racionalitat i la quantificació. En termes empresarials, el corrent utilitarista seria el màxim exponent de l'anàlisi cost-benefici. Encara que pot semblar la menys arriscada, portada a l'extrem pot portar problemes.
• Teoria de l'Ètica: Els fins han d'operar com a límits a l'obtenció de beneficis, però aquests no seran legítims si es basen en l'engany o en qualsevol estratègia que afecti els drets dels individus. La premissa "el fi justifica els mitjans", present a El Príncep, de Maquiavel, no serviria en aquesta teoria, creada, també, per Bentham.
• Teoria de la Justícia: El filòsof estatunidenc John Rawls basa la seva noció de la justícia a partir del dilema de la justícia distributiva utilitzant el concepte de contracte social, engegat pels filòsofs clàssics. Per exemplificar la justícia com a equitat, Rawls va comparar el salari de Wilt Chamberlain –un dels millors jugadors de bàsquets dels anys 60 als Estats Units– amb el de molts serveis essencials com el dels sanitaris o professors.

Sigui com sigui, Estapé creu que en els últims anys hi ha hagut "aprenentatges" en matèria d'ètica i mercats. Així ho evidencien, també, els estudis 'Goals Gone Wilde', de la Universitat Harvard, i 'A Fine is a Price', de la Rady School of Management, que demostren, com ha conclòs Estapé, que negoci i ètica sí que han de mesclar-se.

Més informació

Veure la presentació de Salvador Estapé

Veure el vídeo de la seesió online

Consulta l'agenda de sessions online