Informació per a:

  • Màsters
  • Postgraus
  • Cursos
  • Professorat i recerca
  • Coneix la UPF-BSM

2020: un any de primeres vegades

28 Diciembre - 2020

Toni Aira Foix
Toni Aira
Director del Màster en Comunicació Política i Institucional de la UPF-BSM

-

L'efecte que tindran les eleccions en el mapa de partits català, especialment en l'àmbit independentista, pot marcar la construcció i desconstrucció d'hegemonies en els pròxims anysParlament de Catalunya

Aquest 2020 ha estat un any que políticament i socials ens ha regalat una sèrie de primeres vegades que, amb honroses excepcions, si no acaben tenint mai rèpliques, segurament ningú les trobi a faltar. Els meritoris fets discrepants a aquesta tendència han matisat només una mica el fosc del balanç general d'aquest atropellat inici de la dècada dels vint, que malgrat tot ha il·luminat certs avenços, també en l'arena política, i que per exemple en qüestió de gènere han trencat tabús que persistien de manera inexplicable en ple segle XXI.

En clau política, aquí una anotació d'aquestes primeres vegades que hauran marcat l'any de govern en clau glocal, en aquesta fusió de global i local que tan bé va descriure fa temps l'avui ministre Manuel Castells. Catalunya, Espanya i el món, han compartit reptes que mai haurien imaginat que els desafiarien, ni a la seva ciutadania, ni als seus governs, ni als seus lideratges. Aquí, en aquest ordre de local a global, les primeres vegades de més impacte per a generacions que ens ha "regalat" 2020. Unes primeres vegades que marcaran el curs polític durant anys i, per començar, per descomptat el del 2021.

En 2020 s'ha donat la primera vegada des de la recuperació de les institucions d'autogovern catalanes que un president de la Generalitat és inhabilitat per la Justícia en l'exercici del seu càrrec. En aquest cas, el president Quim Torra. Si bé el 19 de desembre de 2019 el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ja havia sentenciat Torra, per desobediència, amb inhabilitació d'un any i mig i amb una multa de 30.000 euros, aquesta decisió havia estat apel·lada al Tribunal Suprem d'Espanya, que va confirmar la decisió del TSJC el 28 de setembre de 2020. I llavors es va fer efectiva la sentència, que finalment ha portat a la convocatòria d'eleccions anticipades a Catalunya per al 14-F de 2021, davant el fet que el Parlament no ha presentat candidat per a substituir Torra en la presidència dins dels terminis estipulats per la norma davant una inhabilitació d'aquestes característiques. Les eleccions de 2021 poden ser unes de les més decisives per a la cambra catalana des de 1980, quan es va recuperar la institució després de dècades de dictadura a Espanya. L'efecte que tindran en el mapa de partits català, especialment en l'àmbit independentista, pot marcar la construcció i deconstrucció d'hegemonies en els pròxims anys. I, fora d'aquest àmbit, totes les enquestes diuen que també oferirà una primera vegada nítida: la de l'accés de l'extrema dreta, amb Vox, al Parlament.

Si el 2021 comporta un progressiu avenç en la resolució de la crisi del coronavirus a escala mundial, pot anar deixant espai perquè les diferències entre companys del Govern de coalició vagin aflorant

A Espanya, 2020 ha portat amb si la primera coalició de Govern des de la recuperació de la democràcia. El 31 de desembre de 2019, Pedro Sánchez i Pablo Iglesias escenificaven l'acord entre PSOE i Unidas Podemos, signant davant les cambres el document Coalició progressista. Un nou acord per a Espanya. Així, des del 7 de gener de 2020, amb la investidura de Pedro Sánchez com a president, Espanya va passar a tenir per primera vegada en la seva recent història democràtica un govern de coalició. La crisi del coronavirus, amb el seu esclat internacional al febrer-març, passats dos mesos escassos de la materialització d'aquesta fórmula de govern a Espanya, sens dubte ha estat un dels principals factors de cohesió d'un Executiu que s'ha hagut de compactar davant el gran desafiament. Les discrepàncies internes han aflorat poc, amb aquest front com a gran prioritat alhora que com a gran mur protector davant els atacs (també facilitadors de la conciliació entre socis) d'una oposició de dretes especialment esperonada per la competició entre PP i Vox per fer-se amb la bandera del màxim antagonisme enfront de Sánchez i els seus socis parlamentaris i de govern. Si 2021 porta amb si un progressiu avenç en la resolució de la crisi del coronavirus a escala mundial, pot anar deixant espai (també informatiu) perquè les diferències entre els companys de coalició vagin aflorant, de fet com s'ha apuntat que ja comença a passar.

Un mal any per als populistes

A escala internacional, 2020 ha portat amb si la primera vegada (i la majoria confiem que l'última que visquem) que els governs de tot el globus han hagut d'afrontar una pandèmia mundial. A les conseqüències fatals per una xifra insofrible de ciutadans de tot el globus, evident primera preocupació, s'han sumat les seves conseqüències polítiques per a uns governs, a Orient i Occident, que han vist posada a prova la seva capacitat de gestió, de resistència i de lideratge, com mai ho havien viscut ells i generacions i generacions dels seus predecessors. Això ha agafat amb pal peu a la majoria, especialment a certs lideratges i projectes populistes que des del govern han vist fracassar el seu trampós relat, naufragant de manera flagrant davant els ciutadans. Això ha portat, per exemple, que per primera vegada un president dels Estats Units en el segle XXI no repeteixi mandat.

Així ha caigut un Donald Trump que, al seu torn, en perdre, ha establert un inquietant precedent, inèdit també en la tradició nord-americana, per no reconèixer el resultat de les eleccions, una vegada escrutats els vots. Dotze dies després del dimarts electoral, finalment, el president dels Estats Units va reconèixer públicament en xarxes socials que Joe Biden va guanyar les eleccions. No obstant això, no va concedir la victòria al seu rival polític i va culpar als mitjans de comunicació "de notícies falses" de donar per guanyador Biden en unes eleccions "falsejades", amb la promesa de continuar lluitant fins al final per a mantenir-se a la Casa Blanca. Ja ratificat el resultat pels delegats electorals a mitjan desembre, Trump persistia en la seva bel·ligerància. 2021, amb Joe Biden i Kamala Harris al capdavant del govern dels Estats Units, hauria de deixar-se notar com el del canvi de rasant en aquesta Administració, fet que sens dubte tindrà conseqüències a molts nivells, començant pel retorn al multilateralisme i a compromisos com el de la lluita contra el canvi climàtic.

Finalment, i com una de les anotacions més positives en clau de primeres vegades polítiques el 2020, cal destacar els casos de la belga Petra de Sutter, primera ministra transgènere triada a Europa, i de la nord-americana Sarah McBride, primer cas als Estats Units d'elecció d'una persona transgènere per a un senat estatal. Primers passos imprescindibles i importants, que es van donar el 2020 i que esperen rèpliques i normalització el 2021 i d'ara endavant.

NEWSLETTER UPF-BSM
Subscriu-te per a rebre les nostres notícies en el correu electrònic