"La pandèmia ens ha descobert que la societat respon"

atenció domiciliària

Fa més de quaranta anys que es treballa en la integració dels serveis socials i sanitaris, però ha sigut amb l'arribada d'una pandèmia que s'ha evidenciat el xoc de trens entre ambdós sectors. Així ho ha analitzat el consultor social Dr. Fernando Fantova, un dels ponents del webinar "Cap a una atenció domiciliària integrada", organitzat per la UPF Barcelona School of Management amb la col·laboració de l'Ajuntament de Barcelona, el Centre de Recerca en Economia i Salut (CRES), Salus Croop, la Cooperativa Suara, la Universitat de Barcelona i Cimti.

La pandèmia, segons Mar Mestre, directora de l'àrea de client de Suara, ens ha descobert que "la societat respon". "Hem tingut cura de les persones grans, l'entorn més pròxim ha agafat valor i el territori ha sigut el protagonista", ha matisat. Tanmateix, més enllà d'un període concret com l'actual, cap on ha de dirigir-se l'atenció domiciliària? Quins són els seus reptes i dificultats?

Els reptes de l'atenció domiciliària

Jésica de Armas, investigadora principal del projecte EPHoCaS i Helena Ramalinho, directora del grup d'investigació BARG, han moderat una taula rodona en què s'han posat de manifest desafiaments transversals que urgeixen la necessitat d'integració en l'atenció domiciliària. Segon Andrea Barbiero, consultora a Co-Salud i cofundadora de SalusCoorp, "la feina conjunta i la cultura organitzativa col·laborativa" són els principals eixos sobre els quals cal treballar.

Per la seva banda, Elisenda Casanelles, directora d'operacions de CIMTI, ha introduït una altra perspectiva. "Hem de saber qui tenim a casa", ha indicat. En aquest sentit, Casanelles ha identificat tres públics diferents: persones amb necessitats sanitàries; persones amb necessitats socials; persones amb ambdues necessitats. Davant d'aquestes demandes diferents, Casanelles i Barbiero han coincidit a reclamar innovació tecnològica per recopilar informació, així com innovació sobre els models de coordinació.

atenció domiciliària

"Som molts els actors que ens ajuntem al voltant d'aquesta taula", ha valorat Joan Carles Contel, membre del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, que ha recordat que el pla estratègic dels Serveis Socials de Catalunya estableix la voluntat d'"impulsar un projecte d'atenció integrada en l'entorn domiciliari". No obstant això, el director d'innovació social, àrea de drets socials, justícia global, feminisme i LGTBI a l'Ajuntament de Barcelona, Luis Torrens, ha posat de manifest la "continuada tensió" entre aquests per decidir "qui paga el cost de l'atenció".

"Hem viscut una mutació del sistema de la cura sanitària centrat en infarts, càncers i accidents de trànsit cap a un sistema en què la prevalença de la despesa es focalitza ara en la cronicitat i la dependència", ha analitzat Torrens que, malauradament, ha lamentat que "no creu que el sistema estigui centrat en la cura de les persones", sinó més aviat en una qüestió pressupostària. D'aquest sistema, però, ha volgut excusar el "personal sanitari i social, que fa una feina excel·lent", ha argumentat.

Cap a una societat envellida

Més enllà de les diferències entre sectors, les dades són clares. Segons l'OCDE, el 2050 tindrem un 36% de la població més gran de 65 anys i un 14% per sobre dels 80 anys. És a dir, el doble i el triple, respectivament, de les dades actuals. "Tindrem molta població candidata a aquests serveis", ha assenyalat Contel.

Davant d'aquesta realitat i dels reptes que es presenten en el curt i mitjà termini, la infermera de l'ICS, Carolina Lapena, ha anunciat que "tenim marge de millora i bones notícies" gràcies a quatre aspectes clau:

  • Història clínica única (grans avenços, però encara hi ha potencial de millora)
  • Nous entorns de salut (proactius, integrats, deliberatius i amb les persones al centre)
  • Atenció Primària (amb experiència a l'atenció domiciliària)
  • Infermeria (professionals idonis per a una atenció domiciliària integradora)

Així, malgrat que els i les ponents han viscut amb "amargor" haver de posar en stand by la feina feta en atenció domiciliària per la immediatesa de la pandèmia, veuen el futur amb optimisme.

Amb la col·laboració de:

UPF-BSM

Projecte finançat per: