Bioeconomia, una nova manera de mirar l'aigua

Bioeconomia

Marcos Eguiguren Huerta
Director del Departament de ManagementLawSociety and Humanities

L'aigua és un element fonamental per a la preservació de la vida al nostre planeta tal com la coneixem. No hauria de sorprendre'ns, per tant, que un dels objectius de desenvolupament sostenible creats per les Nacions Unides, l'objectiu número sis, estigui relacionat precisament amb la neteja i sanejament de les aigües i se centri a garantir-ne la disponibilitat a tot el planeta amb condicions sanitàries adequades i assegurant-ne una gestió sostenible

Fins i tot abans de la creació dels ODS, l'Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar, el juliol del 2010, una resolució que reconeix l'aigua potable i el sanejament bàsic com un dret humà essencial. Però el cert és que encara hi ha grans dificultats en moltes zones del planeta per accedir a l'aigua potable. Es calcula que prop de mil milions de persones –especialment, a l'Àfrica– tenen dificultats per accedir-hi. Això s'agreuja encara més amb el problema que suposa la contaminació de les aigües en moltes zones del món. 

Complir amb l'ODS número 6 requereix un canvi radical en la forma amb què mirem el nostre planeta i amb què duem a terme tota mena d'activitats econòmiques

Si a tot això hi afegim el paper fonamental que juga l'aigua en molts sectors econòmics, especialment en l'agricultura, però també en moltes activitats industrials que utilitzen l'aigua d'alguna manera com a part dels seus processos productius, hem de reconèixer que, quan parlem d'aigua, parlem d'un element capital, no només en la preservació de la biodiversitat, sinó també per assegurar la qualitat de la vida humana. 

Un canvi de mirada

Més enllà de les no sempre eficients declaracions dels organismes internacionals i de les accions locals que poden prendre els diferents governs, complir l'agenda 2030, en especial amb l'objectiu número sis, depèn d'un canvi radical en la manera com mirem el nostre planeta i en la forma amb què duem a terme tota mena d'activitats econòmiques, tant de consum com de producció.

Els economistes, com moltes altres professions, hauríem de ser més iconoclastes i beure més d'altres disciplines. Per això reflexionaré primer sobre quelcom que pot semblar merament terminològic, però que presenta un abast profund. 

Els éssers humans ens hem acostumat a considerar tot allò que la natura posa al nostre abast com a "recursos". Tot, l'aigua també, acaba essent un recurs i, com a tal, l'ésser humà n'és sobirà i totpoderós. Pot fer i desfer com consideri. Quan observem com a espècie que comencem a tenir problemes amb aquest recurs (aquí no en tenim, allà no té prou qualitat, etc.) reaccionem a la manera humana: amb acords, declaracions, lleis, inversions o qualsevol altra cosa que ens permeti pensar que revertirem la situació. I el més curiós és que, de vegades, ho aconseguirem, encara que sigui d'una forma incompleta o efímera. 

No hem de considerar l'aigua com a un recurs, sinó com a un element clau que sustenta un ecosistema que pretén mantenir l'equilibri per assegurar-ne la futura existència

No obstant això, el principal problema rau en el fet que els éssers humans no estem acostumats a pensar que tot allò que trobem al nostre planeta no és un recurs a la nostra disposició, sinó que és part d'un ecosistema del qual formem part i que hem de respectar si volem evitar que acabi se'ns acabi revelant. En bona part, nosaltres som aigua i l'aigua som nosaltres.

En el llarg termini, aquest canvi de mentalitat com a espècie és molt més important que totes les declaracions, mesures o inversions que puguem pensar. En un ecosistema no hi ha recursos vistos a la manera humana, sinó que tots els organismes que l'ocupen ens interrelacionem entre nosaltres i amb el mitjà físic que ens acull. Un ecosistema pretén mantenir l'equilibri que n'asseguri l'existència. Així, l'aigua no és un recurs, és un element clau que sustenta l'ecosistema. Quan es comencen a mirar les coses de diferent manera, fins i tot a emprar paraules diferents per definir conceptes que abans coneixíem d'una altra forma, aquí és on comencen els canvis profunds. 

Respectar el cicle natural de l'aigua

Hem de reconèixer que els humans hem aconseguit avenço. Hem encunyat, per exemple, el terme d'economia circular, que avança imparable i pel qual els processos econòmics i productius incorporen des del seu disseny la necessitat de reciclatge dels materials utilitzats per a la seva reutilització productiva o la seva reinserció a la natura. És un gran avenç, però encara es basa en el concepte del recurs. És veritat que amb més respecte, però encara amb la consciència de la seva escassetat i de la necessària eficiència econòmica com a punts centrals de la seva aplicació. 

Els nostres avenços en el pensament humà han llançat el concepte de biomimètica per definir la forma amb què les diverses activitats humanes poden inspirar-se en el comportament de la natura, tant per a ser més eficients com per poder integrar-se de forma harmònica en l'ecosistema del qual formem part. 

La bioeconomia i la biomimètica organitzacional s'inspiren en la natura per dissenyar la forma amb què hem de comportar-nos com a agents econòmics

Aquests avenços també s'han traslladat a l'economia i al món de l'empresa amb conceptes com la bioeconomia i la biomimètica organitzacional, que comencen a gaudir cada dia de més implantació. Precisament, la biomimètica organitzacional pot esdevenir una excel·lent manera d'abordar els ODS, ja que, entre altres coses, persegueix que les empreses aprofitin de forma òptima allò que l'ecosistema posa a la seva disposició, de la mateixa manera que ho fa la natura i n'aprèn d'ella. 

No hi ha millor manera d'aconseguir que l'objectiu número sis dels ODS es faci realitat que donant suport i mimetitzant el cicle natural de l'aigua. Qualsevol activitat de consum o producció que requereixi aigua ha d'inspirar el seu disseny en el mateix cicle natural d'aquest bé tan preuat. Tot i això, hi haurà parts del planeta en què, per les seves característiques geològiques i climàtiques, ens trobarem amb escassetat d'aigua potable. En aquests casos, el paper de la inversió amb criteris d'impacte serà fonamental per revertir aquestes situacions. Però, perquè aquestes inversions donin fruits sostenibles i respectuosos amb l'ecosistema en què actuen, hem d'actuar amb criteris bioeconòmics. Si no ho fem així, només aconseguirem mitigar problemes a curt termini i desplaçar els reptes principals cap al futur. El desequilibri sistèmic seguirà present.