Adaptabilitat i empatia: allò que ha de perseguir el HR Global Mobility del futur

El futur proper és incert. Sectors com l’educació o la sanitat comencen a preparar-se davant d’un possible nou rebrot de COVID-19 amb l’arribada de la tardor d’acord amb l’experiència dels últims mesos. Altres, tanmateix, van a cegues. És el cas de la mobilitat internacional, que davant d’un context VUCA com l’actual –volàtil, incert, complex i ambigu– ha vist com el desplaçament de persones ha quedat seriosament debilitat arran de l’aplicació de mesures molt més restrictives que, tot sembla indicar, han vingut per quedar-se. “La primera regla per al moment actual és que el responsable de mobilitat internacional és qui ha d’adaptar-se, i no el món a ell”, ha advertit Pablo d’Angelo, International RH Director de CaixaBank i un dels quatre ponents que ha participat del webinar sobre HR Global Mobility de la UPF Barcelona School of Management.

D’Angelo, juntament amb Mariano de las Heras, director del Posgrau d’Internacionalització de les RRHH i Global Mobility de la UPF-BSM; Nina Heindrichs, Regional Director Southern Europe & Northern Africa de BBi Communication; i Juan Antonio del Pozo, consultor estratègic en Mobilitat Internacional han analitzat el rol que jugarà el responsable de mobilitat internacional d’ara endavant. “Serà clau la capacitat d’empatia per entendre i anticipar contextos”, ha avançat Heindrichs, que ha considerat que la sensibilitat serà imprescindible per gestionar projectes. “La figura del HR Global Mobility ha passat d’un paper reactiu a un proactiu, ha guanyat empowerment”, ha comentat D’Angelo que, alhora, ha alertat: “Un error avui pot arribar a costar el projecte de mobilitat sencer”.  

Si bé és cert que la figura del HR Global Mobility ha canviat els últims 15 anys, quines són les demandes específiques que requereix la seva feina en la seva situació actual? Els ponents n’han destacat tres:

  • Valor ètic: Prendre decisions implica assumir riscos i, per això, totes elles han d’estar justificades i basades en criteris ètics. Avui dia ja no es pot enviar qualsevol persona a qualsevol destí sense prèviament haver analitzar els pros i contres.
  • Business Partnership: El moment actual requereix d’una vinculació encara més gran amb l’empresa. Cal treballar de forma col·laborativa amb el negoci i amb respecte a les persones que hi estan implicades. La resolució de conflictes és una tasca d’equilibris i cal saber distingir quan s’ha d’arbitrar i quan s’ha de decidir. Per això seran primordials les solucions creatives, ja que, en l’àmbit global, les problemàtiques són infinites.
  • Flexibilitat i adaptació: El responsable és qui s’ha d’adaptar. Cal innovar en la gestió dels temes i treballar l’impacte tecnològic des de tres aspectes: la comunicació interpersonal; el posicionament intern/extern de l’empresa; el treball amb dades a escala empresarial. La resiliència serà una característica indispensable per superar situacions que, segur, no seran senzilles.

Com ha il·lustrat del Pozo, el context actual portarà a una “re-mobilització”. Serà necessari redefinir els models d’expatriació, ja que les polítiques a les quals estàvem acostumats han quedat ja obsoletes. “El negoci internacional continuarà”, ha dit del Pozo, però dependrà, ha matisat, de la “rapidesa de les empreses”. “La situació no serà la mateixa per a aquelles empreses que iniciïn les operacions a l’estranger que per a aquelles que ja estiguin assentades”, ha exposat l’expert en mobilitat internacional, que ha confiat en les “expatriacions online”. Ara bé, si hi ha res que ens hagi ensenyat la pandèmia, ha apuntat del Pozo, és que “la gestió de persones de forma virtual és diferent de la presencial”. En aquest sentit, els quatre ponents han coincidit en la necessitat de reforçar i agilitzar els canals de comunicació amb els expatriats per “estar al dia del que passa a cada país”.

I és que entendre el context, com ha recordat Heindrichs, és principal. “No n’hi ha prou amb haver viatjat molt amb anterioritat, cal fer un pas més”, ha reflexat la Regional Director Southern Europe & Northern Africa de BBi Communication. “L’experiència del xoc cultural és vital”, ha indicat Heindrichs, que ha afegit que aquelles persones que hagin pogut viure en altres països, encara que sigui a través d’experiències Erasmus, tindran molt guanyat. “Els idiomes permeten apropar-se a les persones, entendre el context”, ha completat la ponent.

La mobilitat internacional canviarà i molts dels aspectes als que fins ara no s’havia parat atenció passaran a tenir un paper clau en el desplaçament de les persones. Un d’ells, per exemple, com ha exposat del Pozo, serà el de les assegurances mèdiques. “Des d’avui les cobertures d’epidèmies i pandèmies seran primordials i, en canvi, fins ara sempre quedaven exemptes”.

En qualsevol cas, el HR Global Mobility, han acordat els ponents, passarà a ser un “director d’orquestra” que haurà de conciliar amb el seu entorn encara més del que ho feia fins ara. La resiliència, l’empatia i la cintura seran claus per a l’èxit d’un mercat internacional incert.

Veure la presentació del webinar

Veure el vídeo de la sessió online

Consulta l'agenda de sessions online

.