Informació per a:

  • Màsters
  • Postgraus
  • Cursos
  • Professorat i recerca
  • Coneix la UPF-BSM

La covid-19 empitjora les desigualtats en salut

19 Octubre - 2021
Covid

Oscar Navarro Campàs
Adjunt a la direcció acadèmica del Màster en Economia de la Salut i del Medicament

Nil Criach García
Professor assistent del Màster en Economia de la Salut i del Medicament
__ 

 

La pandèmia per covid-19 ha empitjorat les desigualtats en salut a tot el món, però no ha afectat tots els països per igual. El Regne Unit i Espanya van experimentar les taxes més altes de morts durant la primera onada de la pandèmia a Europa. Aquest és el resultat de la gestió de la pandèmia, així com de les condicions socioeconòmiques prèvies i les desigualtats existents. De fet, les àrees on les taxes de mortalitat infantil eren més altes el 1850 són les mateixes on la covid-19 va tenir els seus majors efectes.

Les desigualtats en salut són diferències en la salut entre les poblacions que es consideren injustes i evitables. La salut d'una població depèn de diversos factors com les condicions socioeconòmiques, l'educació i l'accés a la tecnologia. Aquest tema és el fil comú de la sèrie de diàlegs La desigualdad ampliada: salud y sociedad pos Covid, organitzada per la Fundació Ernest Lluch, juntament amb la Fundació La Caixa.

Les àrees on les taxes de mortalitat infantil eren més altes el 1850 són les mateixes on la covid-19 va tenir els seus majors efectes.

En el primer diàleg, el professor Michael Marmot ha discutit amb el professor Guillem López-Casasnovas com abordar les desigualtats en salut després de la covid-19. Marmot, que ha dedicat la seva investigació a les desigualtats en salut i els seus determinants, va publicar el 2010 el seu informe Fair Society, Healthy Lives que es coneix a tot el món comThe Marmot Review. El seu objectiu es resumeix amb la famosa cita del poeta Pablo Neruda que obre l'informe: "Aixeca't amb mi contra l'organització de la misèria".

Aquesta revisió analitza l'evidència sobre les desigualtats en salut a Anglaterra i dóna algunes recomanacions sobre l'estratègia per abordar aquesta qüestió en el futur. L'informe analitza l'impacte del gradient social en la salut i el benestar i troba que les persones que viuen en barris més pobres moren abans i viuen amb més discapacitats. Aquest gradient social afecta diversos indicadors de salut, no sols a l'esperança de vida, i està impulsat principalment per l'habitatge, els ingressos i l'educació, entre altres condicions socials. Aquestes desigualtats geogràfiques són persistents a través de diferents indicadors de salut però també al llarg del temps: "Si teniu un mapa dels majors efectes de la covid i un mapa de mortalitat infantil del 1850, semblen notablement similars".

Cal col·locar l'equitat sanitària i el benestar en el centre de la política; i actuar sobre la creació de vides més saludables per a tots els ciutadans.

Un cop identificades les desigualtats en salut, el grup de recerca liderat per Marmot va dur a terme una exhaustiva revisió de les proves existents per identificar com les polítiques públiques podrien abordar-la millor. La primera i més important recomanació política es va centrar en els infants, ja que trencar el cicle de privació impediria les desigualtats i la despesa en el futur. La revisió de Marmot va identificar sis prioritats per a la reforma política: donar a tots els infants el millor començament a la vida; permetre a totes les persones maximitzar les seves capacitats i tenir control sobre la seva vida; crear una ocupació justa i una bona feina per a tothom; garantir un nivell de vida saludable per a tothom; crear i desenvolupar llocs i comunitats sanes i sostenibles; i reforçar el paper i l'impacte de la prevenció de la malaltia.

Deu anys després del primer informe Marmot, el 2020, es va publicar el covid-19 Marmot Review Build Back Fairer. Abans de la pandèmia, observem que l'esperança de vida està en estancament, les desigualtats en salut entre els grups socioeconòmics estan augmentant i l'esperança de vida ha disminuït per als ciutadans de les zones més desfavorides. Marmot assenyala l'austeritat pública com una de les principals causes de l'augment de les desigualtats, i les preocupacions sobre l'impacte negatiu de l'austeritat en el primer informe van ser certificades per la segona. L'informe prescriu dues accions principals a Build Back Fairer: col·locar l'equitat sanitària i el benestar en el centre de la política; i actuar sobre la creació de vides més saludables per a tots els ciutadans.

El professor Guillem López-Casasnovas va emfatitzar dues consideracions sobre com fer front a les desigualtats. En primer lloc, no sempre és rellevant reduir les desigualtats, és millor centrar-se en millorar la de les persones més necessitades. De fet, les desigualtats poden ser més baixes quan tots els ciutadans estan pitjor si les diferències entre ells són menors. En segon lloc, centrant-se en la part metodològica d'aquests estudis, l'establiment de relacions causals entre variables és complex, ja que és difícil obtenir un contrafactual apropiat per als grups tractats. Les desigualtats en salut i les consideracions metodològiques també han estat àmpliament analitzades a nivell europeu pel grup dirigit pel professor Mackenbach.

Les desigualtats poden ser més baixes quan tots els ciutadans estan pitjor si les diferències entre ells són menors

En el segon diàleg de la sèrie organitzada per la Fundació Ernest Lluch, els professors Vicente Ortún i Rosa Urbanos van acordar el diagnòstic de la situació després de la covid-19 a Espanya. La pandèmia ha empitjorat les desigualtats en salut existents. Igual que al Regne Unit, Urbanos va detallar que els ciutadans més privats tenen una prevalença de covid-19 més alta i severitat de la malaltia a Espanya. Ortún considera que cal reformar el finançament de l'assistència sanitària primària. La primària és la part més redistributiva del sistema, i continua sent marginada i infrafinançada. També van desenvolupar la rellevància de l'educació per a la societat i el seu impacte en la promoció de la igualtat d'oportunitats per a tots.

Cicle de diàlegs de Tardor, organitzada per la Fundació Ernest Lluch, es basa en temes de tendència en la política sanitària. Són especialment rellevants per ajudar la societat a repensar les seves polítiques estatals de benestar amb una perspectiva més àmplia per protegir els més necessitats després de la covid-19. Comprova les properes sessions programades setmanalment fins al desembre de 2021.

ODS
NEWSLETTER UPF-BSM
Subscriu-te per a rebre les nostres notícies en el correu electrònic