Informació per a:

  • Màsters
  • Postgraus
  • Cursos
  • Professorat i recerca
  • Coneix la UPF-BSM

Estan les empreses d'economia col·laborativa alineades amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible?

20 Septiembre - 2020

Andrei Boar
Professor de Finances a la UPF Barcelona School of Management

-

La majoria d'empreses d'economia col·laborativa estan alineades amb els ODS i tenen el potencial de participar en un desenvolupament sostenible a llarg termini. Ara bé, la regulació és imprescindible.

Els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) formen part de l'Agenda 2030 creada per la ONU per tal d'avançar cap a un desenvolupament sostenible amb missions tan diverses com erradicar la pobresa, fer servir energies renovables o tenir ciutats segures i sostenibles. Tot i que en un principi les seves 169 metes estaven pensades per als països, les empreses també en són un element clau en el seu compliment.

Una part d'elles, com Airbnb o Uber, es poden encabir dins de l'economia col·laborativa (EC), un paraigües de diferents models empresarials que generen una oportunitat de negoci, una forma de consum més sostenible i un camí cap a una economia més justa i sostenible. Ara bé, té algun impacte l'EC en els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS)? Aquesta és la pregunta a la qual molts investigadors intenten donar resposta. En un estudi recent[1], hem analitzat les relacions entre els objectius d'economia col·laborativa, sostenibilitat i desenvolupament sostenible. Entenem que hi ha una clara relació positiva entre l'Economia Col·laborativa i la sostenibilitat, i per tant, es podria intuir que també hi hauria de ser amb els ODS.

Els investigadors tracten 4 temes principals entre l'EC i els ODS:

  • L'impacte global en els ODS de les empreses d'EC.
  • L'impacte de l'EC en el medi ambient.
  • Les pràctiques de les empreses d'EC per alinear-se amb els ODS.
  • L'impacte urbà de les empreses d'EC.

En global, l'Economia Col·laborativa té el potencial per ajudar a avançar en tots els ODS eliminant part de la contaminació, reduint les desigualtats de gènere, educació i ingressos, estimulant ciutats i pràctiques sostenibles, impulsant les energies renovables i transformant infraestructures i ciutats. Ara bé, en relació amb el medi ambient, les empreses no aprofiten l'oportunitat que els hi genera el seu model de negoci i pràcticament no presten atenció a les accions que podrien prendre per reduir el canvi climàtic.

Tot i això, no tot és culpa de les empreses. Les autoritats governamentals també han de prendre partit en el tema i regular l'existència d'aquests tipus de models de negoci per assegurar-ne la seva viabilitat a llarg termini. A la vegada es poden aconseguir grans beneficis per la societat, com l'augment de l'ús de la tecnologia i la innovació i per tant, el naixement de nous emprenedors que vulguin crear la seva pròpia empresa tecnològica. Tenint en compte l'impacte positiu de les empreses d'EC en la majoria dels ODS, s'ha d'apostar per un creixement en el número d'aquest tipus d'empreses. Aquest fet és una oportunitat per ecosistemes emprenedors com el de Barcelona.

En relació amb l'impacte urbà, no és tan positiu com en els altres àmbits. Tot i que alguns models d'EC permeten una millora de l'agricultura urbana i unes ciutats més segures i amb un millor transport, el sector de l'acomodació amb empreses com Airbnb al capdavant, provoquen la massificació de les zones més turístiques de les ciutats, eliminant part de l'oferta de lloguer per als seus habitants amb la transformació dels habitatges en pisos turístics, molt més rendibles pels seus propietaris que no pas el lloguer tradicional. Aquesta massificació també provoca incomoditats per a la població local, com la transformació dels locals de barri o l'augment de l'oci nocturn. Per aquest motiu, grans ciutats com Amsterdam han prohibit l'existència de pisos turístics al centre de la ciutat.

La majoria d'empreses d'economia col·laborativa estan alineades amb els ODS i tenen el potencial de participar en un desenvolupament sostenible a llarg termini. Ara bé, la regulació és imprescindible. Les institucions han d'apostar per aquest model de negoci, fomentar-lo i regular-lo per assegurar-ne la seva supervivència i coexistència a llarg termini.

[1] A Systematic Literature Review. Relationships between the Sharing Economy, Sustainability and Sustainable Development Goals

NEWSLETTER UPF-BSM
Subscriu-te per a rebre les nostres notícies en el correu electrònic