El COVID19, una oportunitat per capgirar les dificultats a l’estil de Marc Aureli

La crisi de Covid-19 ens ha alterat tots els plans. En una situació d’excepcionalitat com l’actual, tot allò que havíem après del passat i que havíem d’aplicar per gaudir en el futur ha desaparegut. El present s’ha imposat rotund, obligant-nos a centrar-nos exclusivament en l’ara i aquí. Així ho ha exposat Josep Maria Galí, vicedegà d’Executive Education de la UPF Barcelona School of Management durant la sessió en línia ‘Excepcionalitat, Management i Marc Aureli’ emmarcada en el cicle de webinars Rethinking Management..

En aquesta situació inèdita, els quatre factors (temporal, espacial, social i de rol) que havien regit el passat, es dissolen i donen pas a una altra realitat. Un dels sectors que més ha patit l’alteració temporal és el de les organitzacions, del management, que ha vist com “l’estratègia d’invertir avui per recuperar demà queda en dubte, amenaçada”. Ara bé, les afectacions en la dimensió física també han tingut una important incidència en les empreses. L’estat d’alarma decretat pel govern espanyol va forçar moltes entitats a instaurar el teletreball, un sistema amb què els seus individus “acaben reconeixent-se a través de pantalles” i queden “privats de les petites alegries del dia a dia”. “El nostre espai físic acaba sent un mirall on ens veiem reflectits i ens porta a preguntar-nos: què aporto a l’empresa? Quin és el meu valor?”, ha indicat Galí.  

El vicedegà d’Executive Education de la UPF-BSM també ha assenyalat que, contra tot pronòstic, el factor social “n’ha sortit reforçat”. “La interacció social s’ha vist reforçada, en molts casos, gràcies a les possibilitats que ens brinda la tecnologia”, ha celebrat Galí que, tanmateix, ha admès que depèn de cada cas. Si bé és cert que les relacions interpersonals s’han vist reforçada, la dimensió coneguda com a “gran societat” ha patit unes afectacions gegantesques. “Hem tornat a categoritzacions arcaiques i a perilloses regressions”, ha lamentat el ponent, tot i que alhora ha apuntat que la pandèmia ens ha ajudat a “prendre consciència de la importància de la manada: o tots, o res”.

És evident que la situació és crítica i, com ens demostra la psicologia, els confinaments solitaris de tantes persones poden afectar, també i en gran part, en la percepció de la realitat arribant a distorsionar-la. “El que preocupa les persones no són les coses, sinó el seu judici sobre les coses”, va dir Epictet, filòsof estoic de referència de Marc Aureli, emperador durant el període de màxima expansió de la Roma imperial. La clau ha admès Galí, és saber capgirar les dificultats perquè, com ha il·lustrat, grans títols del pensament i la literatura van néixer del confinament forçós (serveixin d’exemple l’obra de Nietzsche o el Don Quixot de Miguel de Cervantes).  

La crisi sanitària que vivim és excepcional. Ho és per la seva condició de temporalitat però, també, perquè per primera vegada la patim tota la humanitat a l’hora. Davant les dificultats, doncs, és imprescindible que aflorin els lideratges que, tot i percebre la por, sàpiguen sobreposar-s’hi. “El líder no està per salvar-se. Està per intentar portar a bon port una nau plena de persones”, ha matisat Galí. Seran aquelles organitzacions i lideratges que sàpiguen llegir en aquesta excepcionalitat les formes de treball i de management del futur les que hauran avançat.  “Si no veus clar amb claredat què és el que has de fer, suspèn el teu judici i utilitza els teus millors consellers”, receptava Marc Aureli al segle II dC. Avui, l’any 2020, també ens ho recomana Josep Maria Galí.

Més informació

Veure el vídeo de la sessió online

Consulta l'agenda de sessions online

.