Canvi de paradigma en la resolució de conflictes: contribuir a un sistema de justícia més sostenible

Javier Wilhelm

Director del Màster en Mediació Professional de la UPF-BSM

-

Fa un any, el Govern d’Espanya va aprovar i va posar en marxa la tramitació del Projecte de llei de mesures  d’eficiència processal del servei públic de Justícia. Al principi, la notícia va donar molta alegria als professionals que ens dediquem a gestionar i resoldre conflictes entre persones amb l’objectiu que no escalin i arribin als tribunals de justícia.

Entenem la mediació com una oportunitat que té la ciutadania per ser protagonista del seu conflicte i treballar en la gestió d’un escenari de sortida legal i participatiu per tal que l’acord al qual s’acabi arribant sigui com un “vestit a mida” per als implicats.

A l’enunciat del Projecte de llei, que ara es troba en l’etapa final de tramitació parlamentària, es posen de manifest els següents elements: l’objectiu de garantir que l’accés a la justícia comporti la consolidació dels drets i garanties de la ciutadania; que el seu funcionament com a servei públic es produeixi en condicions d’eficiència operativa i, en paraules de la ministra Llop “agilitzar l’activitat de la justícia en termes estructurals, facilitant la cohesió social i contribuint a un sistema de justícia més sostenible”.

D’aquesta manera, s’introdueixen els mètodes alternatius de resolució de conflictes (MASC) com a condició de procedibilitat a l’hora d’interposar una demanda judicial i per impulsar la participació de la ciutadania en el sistema de justícia, retornant a les parts la seva capacitat de negociació

Entenem que la mediació com a sistema és la metodologia més eficaç perquè la ciutadania trobi un espai neutral i confidencial per poder treballar en fórmules de sortida a la disputa amb l’assistència i orientació de professionals altament qualificats que ajudin a analitzar què s’ha fet fins ara, què ha funcionat i què no. D’aquesta manera es pot iniciar un procediment de resolució de controvèrsies en el qual es desplegui un camí diferent al que les parts han provat i que, segurament, han portat a una sèrie de frustracions i desgast emocional, no trobant una resposta mútuament satisfactòria i acceptada per elles.

Entenem que la mediació i altres mecanismes alternatius al camí judicial seran efectius sempre que: les parts exerceixin la seva corresponsabilitat i participació en la sortida de la situació de conflicte; els professionals tinguin una formació consistent i les persones entenguin que el camí de la convivència és més efectiu que el de la confrontació.

El nou Projecte de llei ofereix l’oportunitat als professionals del dret d’unir-se en un camí d’accés real de la ciutadania als sistemes d’accés a la justícia. Entès el Projecte com una eina de pacificació social i horitzontalització de la democràcia, també creiem que, per ser efectiu, cal que per al repte de la norma es desenvolupi una política pública amb lideratge, recursos i implicació perquè no es converteixi en un simple procediment administratiu.

Estem davant d’un canvi de paradigma en la resolució de conflictes i en la construcció d’una convivència en la qual cada cas i cada persona sigui tractada des de la seva particularitat. Per tant, esperem que els legisladors revisin aspectes del Projecte de llei que cal aclarir, com ara la figura de l’expert neutral o l’acte de negociació prèvia entre professionals del dret, una qüestió que s’ha fet des de temps immemorials; també esperem que els legisladors distingeixin clarament els beneficis d’una instància procedimental per garantir l’accés a la informació i l’exercici de la llibertat d’elecció de les persones, i no com un acte coercitiu burocràtic.

La ministra de Justícia ha expressat la seva intenció de garantir millor els drets de la ciutadania a través de mitjans menys costosos i menys llargs, intentant promoure un canvi de la cultura del litigi vers la cultura de l’acord. No obstant això, també creiem que és important entendre que els costos de romandre en un estat de “guerra oberta” en els tribunals no es refereixen només als econòmics, sinó sobretot als emocionals, que impedeixen a les persones viure juntes respectant les seves diferències i aconseguir superar les visions unívoques del seu problema, amb l’objectiu d’integrar l’altre en un camí superador i saludable.

El Projecte de llei és un pas important per als operadors jurídics, per als mediadors, però sobretot perquè els ciutadans aprenguin a viure en la dissidència, exerceixin la reparació del que ha estat malmès en un espai adequat i entenguin que la convivència amb persones que pensen diferent és perfectament possible.